L’objecte d’estudi d’aquesta tesi, que porta per títol “Models sindicals al món de la fàbrica (1976-1982)”, és l’anàlisi de l’organització i de les reivindicacions principals de la classe obrera a la Transició a sis de les empreses del metall més importants a Catalunya durant els darrers anys del franquisme i la Transició: SEAT, ENASA, Maquinista Terrestre i Marítima, Hispano Olivetti, Motor Ibérica i Roca Radiadores. A través del seu estudi, aquest treball recull com va ser l’evolució del moviment obrer en aquestes fàbriques (des dels seus inicis a finals dels anys cinquanta fins l’any 1982) i quines van ser les seves principals reivindicacions. L’estudi de la lluita obrera d’aquestes empreses s’ha desenvolupant seguint les reivindicacions més importants, en funció de les accions que van promoure per defensar-les, i que es cataloguen en: la millora de les condicions laborals i salarials, la defensa de les llibertats democràtiques i la defensa dels llocs de treball. En aquest treball no s’han abordat altres qüestions, també importants per a la classe obrera del moment, com la qüestió nacional a Catalunya, ja que s’ha focalitzat essencialment en la problemàtica a l’interior de la fàbrica. Tampoc no s’ha fet un estudi de la dona a la fàbrica perquè les empreses escollides pertanyen al sector del metall, i encara que hi havia presència femenina en aquestes fàbriques (fonamentalment a l’àmbit administratiu), a la cadena de muntatge la immensa majoria eren homes, encara que d’aquestes empreses han sortit dones sindicalistes destacades en la lluita sindical, com Isabel López a SEAT. El marc cronològic en què s’emmarca aquesta tesi comença l’any 1976, després de la mort del dictador, fins l’any 1982. Tot i així, el primer capítol és un resum del moviment obrer, any per any, a cadascuna d’aquestes fàbriques, des de 1958 aproximadament, fins 1975, que serveix per situar la lluita obrera a cada empresa a l’inici de la Transició. D’altra banda, posar una data com a punt final per aquest estudi ha estat un fet complex, ja que si ens fixéssim en l’evolució sindical, el final de la 9 transició es podria donar l’any 1985 amb l‟aprovació de la Llei Orgànica de Llibertat Sindical (LOLS) del 2 d’agost d’aquell any, on finalment es dóna una protecció definitiva a les centrals sindicals o el 1986, quan s’aprova la Llei 4/1986, del 8 de gener del Patrimoni Sindical Acumulat, i que posava fi a una reivindicació de dècades pel retorn del patrimoni sindical, pres pel franquisme als sindicats obrers d’abans de la dictadura. En canvi, en aquesta tesi s’ha escollit 1982 entenent que es donen els canvis suficients tant a l’àmbit polític (victòria del PSOE a les eleccions d’octubre) com sindical (on el model de representació sindical ja s’ha consolidat i, a més, és el moment en què la UGT supera per primera vegada CCOO a les eleccions sindicals, excepte a les comunitats de Catalunya i Madrid) com per tancar una etapa del moviment obrer a Espanya.
