Aquesta tesi és un estudi de les migracions granadines a mitjan el segle XX, fonamentalment sobre les seves causes i també sobre aspectes concrets de les múltiples formes d’inserció espacial i laboral que van desenvolupar els granadins a la Barcelona de postguerra. Els àmbits geogràfics escollits són principalment nombroses localitats rurals granadines, distribuïdes per la pràctica totalitat de la província i la ciutat de Barcelona, incloent diverses ciutats industrials de la seva àrea metropolitana. El període investigat comprèn les dues primeres dècades de la dictadura franquista, 1940 i 1950, tot i que incorpora en el primer capítol d’una perspectiva històrica de més abast. El primer capítol tracta de situar el desenvolupament econòmic de Granada previ a la guerra civil i el desenvolupament de el moviment obrer granadí fins al final de la contesa. Fem servir per a això una perspectiva de llarg abast per comprendre determinades particularitats de la configuració històrica i social de la província de Granada. Esmentem els antecedents migratoris de la població granadina, per analitzar el paper que aquest fenomen va exercir en les estratègies de les classes subalternes de la província. Finalment analitzem el desenvolupament de el moviment obrer a la província de Granada i la seva evolució, detenint-nos particularment en el període de la II República i la guerra civil. El segon capítol s’emmarca completament dins de el període investigat i aborda l’estudi de les causes de l’fenomen migratori en la postguerra. D’aquesta manera, reconstruïm les diverses modalitats de la repressió, vinculades a la implantació de la dictadura franquista i la seva relació amb l’emigració dels treballadors granadins. Partint de l’experiència de la tornada dels excombatents republicans, aquest capítol tracta d’aprofundir en el coneixement de les múltiples fractures intracomunitàries que va ocasionar el resultat de la guerra civil.
El segon capítol s’emmarca completament dins de el període investigat i aborda l’estudi de les causes de l’fenomen migratori en la postguerra. D’aquesta manera, reconstruïm les diverses modalitats de la repressió, vinculades a la implantació de la dictadura franquista i la seva relació amb l’emigració dels treballadors granadins. Partint de l’experiència de la tornada dels excombatents republicans, aquest capítol tracta d’aprofundir en el coneixement de les múltiples fractures intracomunitàries que va ocasionar el resultat de la guerra civil. Per la seva banda, el tercer capítol també està destinat a analitzar les causes de l’emigració de la població rural granadina, en aquest cas a través d’una anàlisi de la crisi de l’món agrícola i com afecte a l’segmentada estructura social de la Granada rural. En aquest capítol s’aborden les conseqüències de l’fracàs de les propostes industrialitzadores a Granada. També analitzem de quina manera es van veure afectades les economies domèstiques de la pagesia granadí, tant en el cas dels jornalers com en el dels pagesos, per la implementació de les polítiques agràries del primer franquisme i els interessos dels grans propietaris de terra. El quart capítol relata l’experiència de el viatge i inserció espacial dels immigrants granadins a Barcelona. En aquest apartat s’observen les dificultats que van trobar les granadines i granadins per a la realització del seu projecte migratori i quines van ser les pautes d’assentament que van dur a terme. Abordem també una anàlisi dels discursos contra la immigració que van sorgir en la dècada de 1940 i 1950 i com van afectar la implementació de polítiques repressives contra el fet migratori. Davant d’això, observem el desplegament d’un ampli repertori d’estratègies per part dels granadins immigrats per aconseguir superar els límits imposats per l’administració, en el complicat context de la Barcelona de postguerra. Finalment, el cinquè capítol explora els mecanismes d’inserció de les persones immigrades en el mercat laboral barceloní. A les seves pàgines es descriuen els mecanismes d’inserció i principals àmbits on es van situar els treballadors immigrats i per quins motius. També descrivim de quina manera van percebre la reaparició de la conflictivitat laboral en terres catalanes i que reaccions van tenir davant d’això. Finalment, observarem els mecanismes que van portar a l’aparició i transmissió d’una cultura de l’emigració cap a Barcelona entre la societat granadina.
