La idea fonamental que ha esdevingut el motor d’aquest treball ha estat aprofundir en la figura de Marcel•lí Domingo i el seu pensament polític. En aquest sentit, doncs, l’objectiu que ens hem marcat ha estat poder aportar alguna novetat en relació als tòtems polítics de Domingo. Aquest fet implica que tot i que el treball té un marc cronològic més o menys establert entre 1917 i 1919 no hem pretès imposar un ordre cronològic i una descripció factual rígides, ja que hem preferit prioritzar l’estudi de l’estructura per sobre de la conjuntura.
D’aquesta manera hem integrat les reflexions de Domingo en dos contextos diferents: primerament, en la tradició del republicanisme federal i més concretament en l’amalgama del que podríem anomenar catalanisme popular. I en segon lloc, hem pretès situar el polític tortosí en l’etapa restauracionista en el qual va desenvolupar part important de la seva trajectòria vital i política; centrant-nos sobretot en el període entre 1917 i 1919, coincidint amb la creació del PRC (en tant consumació d’un projecte iniciat dos anys abans amb el BRA) i també amb els anys d’edició de “La Lucha” com a diari portaveu d’aquests col•lectius.
Així doncs, els tres grans eixos sobre els quals hem volgut fet girar el treball són:
1º- Marcel•lí Domingo, el concepte de nació i la seva formulació del catalanisme. En aquest sentit, el nostre objectiu ha estat poder extreure una noció clara de quin era el posicionament de Domingo davant del fet nacional català, més enllà de la clàssica dicotomia entre els partidaris de fer-lo encaixar completament en l’esfera del catalanisme republicà i aquells que poc els falta per titllar-lo de connivència amb el lerrouxisme.
2º- L’evolució des del republicanisme històric a les doctrines socialistes: Demostrar que en el context de crida a la superació de les diferències entre múltiples tendències del republicanisme, el PRC esdevé pioner en assumir de forma explícita la creença que la batalla per la llibertat ja no només es dirimia en els drets civils i polítics sinó que calia afegir l’esfera socioeconòmica en qualsevol projecte que realment pretengués caminar cap a una llibertat real a més de nominal. En essència, les disfuncions generades pel capitalisme no serien mai més un simple problema d’ajustament entre els factors capital i treball.
3º Finalment, la dimensió regeneracionista de Domingo i derivada d’aquesta el controvertit vessant populista que sempre se li ha tendit a atribuir. Ens hem preguntat si fou Domingo un polític amb formes populistes o també va existir un fons parcialment populista en el seu discurs.
