Aquesta recerca neix amb la intenció de rescatar la història de la cooperativa Cristalleries de Mataró. Sobre la base dels estudis existents, centrats en els aspectes econòmics de la cooperativa o en la seva relació amb la resta del moviment cooperatiu, es vol donar a conèixer, concretament, la seva obra pedagògica, així com les seves aportacions en el terreny cultural. Amb el present estudi es pretén enriquir una part més de la història social mataronina; oferir un marc analític que serveixi per a ulteriors investigacions sobre el moviment cooperativista català, així com contribuir al coneixement de les aportacions socio-culturals dins el camp cooperativista del primer terç del segle XX.
Aquesta cooperativa de producció vidriera nasqué a Mataró gràcies a l’impuls d’en Josep Ros Serra, d’en Pau Pi i Escales i dels obrers de l’empresa Joan, Estanyol i Cia, els quals ajuntaren tot el seu capital social i transformaren l’empresa, nascuda al 1920, en una cooperativa, al 1925, que funcionà de forma camuflada fins a l’arribada de la llei de Bases de la Cooperació (1934). L’empresa assolí ampli ressò al si de la societat mataronina des que va néixer fins a avui dia, essent una de les més solvents de Mataró i esdevenint durant la República la productora del 85% de bombetes elèctriques de l’Estat espanyol. La seva obra magna, objecte central d’aquest treball, va ser posar en marxa una escola racionalista que mantingués viu l’esperit revolucionari que compartien la majoria dels seus impulsors. La tesi exposada al llarg de la recerca defensa que Cristalleries de Mataró va desenvolupar llur tasca cultural i pedagògica amb l’objectiu d’incidir en la formació d’uns ideals revolucionaris, d’emancipació social, al si de la classe obrera mataronina, més enllà d’estendre l’ideal cooperativista. En aquest sentit, no es pot menystenir la influència decisiva de Joan Peiró des de la seva responsabilitat com a Director de fabricació. D’alguna forma la cooperativa i les seves actuacions esdevenen una traducció pràctica del projecte social de Joan Peiró, de la seva forma de viure i entendre valors com el sindicalisme, l’escola i la cultura.
En aquest treball es realitza un recorregut succint per la tasca cultural i pedagògica del moviment cooperativista previ a l’aparició de Cristalleries de Mataró (amb especial atenció a l’Obrera Mataronesa en qualitat d’ésser el precedent educatiu més seriós engegat per una cooperativa a la ciutat). Hom descriu el naixement d’aquest moviment així com el seu lent camí cap a la consolidació, als anys vint, i es fa esment a la seva relació amb el moviment obrer, en el que és un dels trets distintius entre Cristalleries i la resta del moviment cooperatiu. Llavors es presenta la història de Cristalleries de Mataró amb el propòsit de conèixer les vicissituds històriques amb les quals s’hagué d’enfrontar com a empresa i se’n perfila el tarannà propi, que la va mantenir al marge de la resta de cooperatives catalanes agrupades a l’entorn de la Federació Nacional de Cooperatives. Hom continua amb una presentació de la figura d’en Joan Peiró i de les claus del seu pensament que més influïren, a nivell socio-cultural, en l’actuació de la cooperativa. L’escola racionalista, com a eix central d’aquest estudi, vertebra la resta de l’exposició. Es donen a conèixer els seus actors principals (professors, alumnes, etc.) i el seu recorregut històric, per a finalitzar amb una anàlisi de la seva moral i les seves ensenyances.
La cronologia de l’estudi comença amb el naixement de l’empresa Joan, Estanyol i Cia (1920), precedent immediat de la cooperativa, i finalitza amb l’esclat de la guerra civil (1936), moment en què els principals impulsors de la cooperativa l’abandonen per acudir al front o prendre càrrecs en les seves respectives organitzacions polítiques i/o sindicals, amb el resultat que l’escola restà paralitzada.
Els resultats obtinguts amb la recerca permeten afirmar que des del començament de la seva singladura, Cristalleries de Mataró va posseir un grup de cultura destinat a engegar conferències sobre l’ideal cooperatiu i sobre la situació de la classe obrera. Aquestes sessions s’acompanyaren de classes d’alfabetització per a adults fins que, en arribar la República, aquesta tasca pedagògica es va veure completada amb classes per als infants, primer al si de la Societat Ateneu Popular conjuntament amb els infants de l’escola de l’Agrupació Pro-Ensenyament Racionalista, i, finalment, amb l’aixecament d’una escola racionalista pròpia, destinada als fills dels vidriers i dels afiliats a la CNT de Mataró, al carrer Prat de la Riba. Allà van engegar-se altres propostes culturals, com ara una biblioteca o un grup de teatre infantil que actuà conjuntament amb els alumnes de l’escola de l’Agrupació Pro-Ensenyament Racionalista.
A la vista de les dades aportades per les fonts i de l’anàlisi del pensament dels principals impulsors de Cristalleries, hom pot concloure que Cristalleries de Mataró i la seva tasca cultural i pedagògica s’engegaren amb uns ideals diferenciats de la resta del moviment cooperatiu, fruit de la ideologia dels seus protagonistes, majoritàriament anarco-sindicalistes que acabarien per nodrir els Sindicats d’Oposició (1934).
