El nostre treball l’hem dividit en onze apartats, incloses la introducció i les conclusions, una presentació genèrica de la revista, i una exposició sumària del context històric en què sorgeix i es desenvolupa la iniciativa. Un apartat el dediquem a fer un comentari interpretatiu de les fonts i bibliografia relacionades amb la revista; un altre el dediquem a la identificació dels redactors i a l’eventual relació de Rubió i Ors amb el projecte; la resta d’apartats són de tipus sectorial: hi analitzem els plantejaments identitaris, el paper atorgat a la llengua catalana, i els diversos plantejaments en relació a la religió, la política i l’economia.
El marc de preocupacions d’aquest treball és la consciència identitària catalana durant la primera meitat llarga del segle XIX. El nostre objecte de treball és la publicació periòdica Lo Verdader Catalá. L’acostament a la revista el fem des d’una triple perspectiva: A) En tant que expressió de premsa; B) En funció dels seus propis continguts; C) Atenent al grup de persones que en configuren el seu nucli més directe, i possible entorn.
La nostra més genèrica hipòtesi de treball passa per l’apropament al que semblen iniciàtics episodis d’estructuració ideològica i organitzativa, gairebé parapolítica, d’un corrent de pensament “catalanista” procedent del món del catolicisme. És en aquest marc, com a testimoni primerenc de l’existència i relatiu grau de maduresa de l’esmentat corrent, que Lo Verdader Catalá adquireix una especial significació.
La metodologia emprada és la pròpia de la Història Contemporània, havent-hi incorporat tres formes complementàries d’aproximació: 1) La Història cultural, sota el prisma de la qual els darrers anys han estat avançades reflexions que considerem d’interès sobre la figura del denominat “intel•lectual-professional” del segle XIX; 2) La Història de la Premsa, avui metodològicament rearmada amb les aportacions d’altres disciplines com la teoria de la comunicació, la semiologia i la semiòtica; 3) Les aportacions pluridisciplinàries de la teorització nacionalitària, de la qual en destaquem l’especial interès per les aplicacions metodològiques de plantejaments oberts com els defensats per l’anglès Anthony D. Smith. Com una primera utilització de les mateixes plantegem una lectura oberta del concepte “catalanista”.
