El punt de partida del nostre treball, en les dècades centrals del vuit-cents, ens situa en un context històric decisiu. Ens proposem veure quin tipus d’apreciacions i respostes van generar-se durant la segona meitat del segle XIX des de la ciutat de Vic (nucli rellevant de la Catalunya interior) davant de l’avenç dels processos de modernització, interpretats normalment en clau d’integració territorial i econòmica, de centralització del poder i d’homogeneïtzació cultural i política. Si bé es cert que aquests tenien un abast que transcendia àmpliament l’«espai local», no deixaven de concretar-se i afectar de manera particular en cada lloc, suscitant al seu torn reaccions que han de ser valorades en els contextos a propòsit. La nostra aproximació a l’«espai local» i als problemes definits com a objecte d’estudi la fem a través d’un grup social determinat: l’elit local. Partim del pressupòsit que aquest sector ciutadà és un vehicle adequat per a l’anàlisi de les problemàtiques plantejades, ja que en un marc històric en el qual pervivien forts localismes, on la societat continuava estant escassament democratitzada culturalment i política, i on l’Estat presentava importants limitacions en la seva capacitat d’influència directa i quotidiana, l’elit local va tenir un paper fonamental en l’elaboració i la socialització dels discursos que explicaven i valoraven els processos de canvi que afectaven la col·lectivitat local, i, també, en la determinació de les estratègies i les iniciatives d’adaptació a la nova realitat. Compartim la perspectiva historiogràfica que considera els poders locals com un agent rellevant en la dinàmica històrica contemporània. Aquesta línia d’estudis ha contribuït a corregir les visions unilaterals excessivament focalitzades en els àmbits polítics, institucionals i normatius de l’Estat central i ha proposat estimar una relació més complexa, variada i dialèctica d’aquest ens amb les altres formacions institucionals existents, amb la societat civil, i, també, amb les col·lectivitats locals. Entre els objectius que persegueix el nostre treball podem enumerar els següents: a) identificar i caracteritzar l’elit vigatana i els individus i els grups que exercien el poder en la localitat; reconèixer les possibles faccions en competència i els canvis eventuals en la composició del col·lectiu que disposava de l’hegemonia social; b) analitzar les seves actuacions i iniciatives especialment en relació al procés de canvi històric referit; c) estudiar alguns dels instruments i recursos que van posar en joc per assolir els seus objectius; d) reconèixer els mòbils i finalitats que perseguien en la seva acció col·lectiva; e) avaluar la importància dels poders i les elits locals com a agents històricament rellevants; f) considerar la relació d’aquests actors amb altres instàncies de poder; g) apreciar la possible existència de dinàmiques polítiques i culturals diferenciades de base local. A més de la introducció, les conclusions, i els apartats corresponents als apèndixs i les fonts, el cos central del treball s’ha estructurat en tres grans blocs. El primer té com a objectiu la reconstrucció d’una secció determinada del teixit associatiu, conformat pels espais de sociabilitat formal de tipus recreatiu, cultural i polític de la ciutat. Considerem el creixement i la diversificació del teixit associatiu com un símptoma de modernització social en el nostre particular context historicocultural i, al mateix temps, com una instància fonamental al servei de les necessitats de cohesió, representació i actuació del segment social que centra la nostra investigació. El segon bloc s’ocupa de la vida política en el seu vessant més institucional i, en bona mesura, té com a eixos l’estudi de les eleccions municipals i el de la composició i l’activitat de l’ajuntament. Tot i que els conceptes de «poder local» i «poder municipal» no responen a realitats plenament coincidents, això no ha de ser un obstacle per considerar l’ajuntament com una instancia molt rellevant dins de les col·lectivitats locals, a pesar de la lògica centralista i jeràrquica a la qual respon el disseny de l’Estat liberal espanyol de l’època. Al mateix temps, la consideració d’una «esfera política local» amb una entitat pròpia no va en detriment, en cap cas, de reconèixer les interdependències que s’estableixen entre aquesta i les dinàmiques i els corrents polítics que emanen d’altres escenaris i dels grans centres decisoris. El tercer bloc presenta un contingut més heterogeni que els dos precedents. Cada un dels sis capítols que l’integren respon a una qüestió amb entitat pròpia (el discurs públic que articula l’elit referit a la col·lectivitat local, la defensa i la promoció de la capitalitat administrativa i simbòlica de la ciutat, o l’interès per la modernització de l’agricultura i la millora dels transports, entre d’altres). Es tracta d’un conjunt d’iniciatives institucionals i ciutadanes protagonitzades pel segment social objecte de la nostra anàlisi (les elits vigatanes, els agents detentors del poder a la localitat) dins del marc cronològic i espacial ja definit. La selecció intencionada d’aquests diversos centres d’atenció als quals al·ludim ens apropa als interessos i les inquietuds d’aquests actors socials i polítics, a la forma com van percebre el canvi històric en curs i les respostes que van articular per adequar-s’hi.
