MOTIVACIONS DE L’ESTUDI
La primera opció a l’hora de buscar un tema d’estudi per a desenvolupar la tesi doctoral va ser la Guerra Civil (1936-1939) en el marc territorial de la comarca de la Terra Alta. En primer lloc per la vinculació personal i familiar amb aquest territori i, en segon lloc, per l’elevat grau de violència que es va viure a la comarca durant l’esmentat període.
Un cop iniciats els primers treballs d’aproximació al tema d’estudi, aviat es va fer palès que aquest era un tema excessivament viu i present al territori. Aquest fet i l’aparent mancança de fonts documentals locals que poguessin sustentar un treball de tesi doctoral van obligar a fer un replantejament del tema d’estudi.
Per aquesta raó, es va optar per endegar la recerca en el període previ a l’any 1936. L’excessiva magnitud del període resultant obligava a acotar i especificar un tema d’estudi per evitar caure en generalitats i visions parcials. En aquest sentit, mentre es començava a treballar en les fonts documentals existents, el món de l’ensenyament i la seva praxis es va perfilar com un tema força atractiu i prou interessant per vertebrar una tesi doctoral.
El sistema educatiu, entès com una eina de formació que havia de convertir les noves generacions en ciutadans dins del marc d’una societat protodemocràtica, com la societat espanyola del segle XIX, apareixia com una de les possibles claus per entendre les causes de l’esclat de violència indiscriminada que va viure la Terra Alta en el marc de la Guerra Civil. El grau de formació dels seus protagonistes, l’alfabetització d’aquella societat, bé podia haver condicionat, en un o altre sentit, els fets que es van viure a les diferents poblacions de la comarca.
Amb aquesta hipòtesi inicial, establir les relacions entre el procés educatiu (escoles, continguts, mestres i alumnes) i els fets ocorreguts a ran de l’esclat de la Guerra Civil, es va endegar la recerca que ha de concloure en una futura tesi doctoral.
Pel que fa al treball previ a l’esmentada tesi, el treball per la prova de valoració del DEA que aquí es defensa, es va triar un aspecte molt concret, el dels centres escolars, d’un dels dotze municipis de la comarca, el de Vilalba dels Arcs. L’elecció d’aquest tema es fonamentava en el fet que, un dels pilars bàsics per poder desenvolupar la tasca docent en qualsevol dels municipis era precisament la dotació de les infraestructures bàsiques per fer-ho, es a dir, l’escola; entesa com l’edifici on professors i alumnes desenvolupen la seva feina.
Establir les condicions dels centres escolars i les dificultats d’un municipi en concret per poder dotar-se dels mateixos, podia aportar una primera visió de la situació i els problemes de l’ensenyament primari en aquell territori.
METODOLOGIA I. LA RECERCA DOCUMENTAL
Les fonts utilitzades per documentar el present estudi han estat bàsicament dues: d’una banda la documentació d’arxiu i de l’altra les fonts bibliogràfiques.
Entre les primeres, la més important ha estat la documentació dipositada a l’Arxiu Municipal de Vilalba dels Arcs, on es conserva la majoria de la documentació municipal generada des de 1860. En aquest sentit cal destacar la riquesa de la documentació escolar, representada en els diversos llibres d’actes de la Junta Local d’ensenyament primari i els diferents expedients escolars que es conserven.
Aquestes dues fonts, contrastades amb la informació extreta de les actes municipals i de la documentació econòmica (llibres de pressupostos ordinaris i extraordinaris), van proporcionar una visió de conjunt prou acurada que permetia estructurar l’estudi dels centres escolars durant tot el període.
Tot i això, els buits documentals existents, provocaven algunes llacunes que calia omplir. Per fer-ho es va estendre la recerca a d’altres arxius, concretament a l’Arxiu Històric de la Diputació de Tarragona, on es custòdia la documentació de la Junta Provincial d’ensenyament primari i els expedients de les construccions escolars, i l’Archivo General de la Administración, on es conserva la documentació de la Dirección General de Enseñanza Primaria.
Malauradament, la recerca en aquests dos arxius no va donar els fruits esperats. A l’arxiu de la Diputació la documentació referent a Vilalba dels Arcs era força minsa i no va permetre aclarir gaires dels dubtes sorgits de l’estudi de la documentació municipal. A l’Archivo General la recerca fou nul·la, donat que no es conservava cap document relacionat amb l’objecte d’estudi.
Pel que fa a la bibliografia, els nombrosos treballs generals sobre la història de l’ensenyament al llarg dels segles XIX i XX van proporcionar una amplia visió de conjunt de la situació, tant a nivell estatal com català. Les obres de Jordi Monés o Ramon Navarro van proporcionar, a més, una sòlida visió de l’evolució legislativa i del paper de l’Estat envers la instrucció pública durant aquest període.
En aquest sentit, per tal de completar aquest aspecte, el de la legislació estatal, cal afegir que la consulta de la Gaceta de Madrid, penjada a la xarxa íntegrament a través de la pàgina web del BOE, va permetre treballar els diferents decrets i ordres que, al llarg del període, anaven condicionant i conduint l’ensenyament primari i, concretament, tot allò relacionat amb les construccions escolars.
METODOLOGIA II. CRONOLOGIA I ESTRUCTURA
La cronologia utilitzada, 1834-1959, va marcada per dos fets concrets, un d’àmbit nacional i l’altre de local. El 1834 va ser proclamada la Real Instrucción que, per primera vegada, provava de posar en ordre el sistema educatiu espanyol, establint les bases del que s’aniria succeint en les dècades següents. El 1959 és l’any en que, finalment, Vilalba dels Arcs va poder disposar d’un grup escolar després de gairebé cent anys d’intents infructuosos per aconseguir-ho, posar punt i final al problema dels centres escolars al municipi.
Amb aquest marc cronològic es van repartir els quatre capítols de l’estudi. Dins de cadascun d’ells s’ha diferenciat entre un apartat general, on es dóna una visió general de la situació i evolució de l’ensenyament primari a nivell estatal, i un apartat local, on s’analitzen les polítiques locals respecte als centres escolars i la seva dotació.
CONCLUSIONS
Malgrat tractar-se d’un estudi parcial (centrat en un únic aspecte de l’ensenyament i en un sol municipi), aquest ha proporcionat noves hipòtesis de treball que s’hauran de validar. Aquest futur treball hauria d’eixamplar el marc geogràfic de l’estudi, estenent-lo als divuit municipis del districte escolar de Gandesa, i els seus àmbits dins de l’ensenyament primari, a més dels centres escolars, s’inclourà el paper dels mestres i dels alumnes en la tasca docent.
El present estudi ha posat de manifest el fet que al llarg de gairebé un segle, l’Estat espanyol va dipositar tota la responsabilitat real de l’ensenyament primari en mans de les administracions locals. Malgrat exercir el seu paper legislatiu, l’Estat mai no va passar, de forma seriosa i amb la dotació pressupostària necessària, a la praxis en el desenvolupament d’una xarxa escolar que complís un mínims que garantissin l’expansió de l’educació reglada entre tota la ciutadania del país.
Aquest paper va quedar en mans dels ajuntaments i les Diputacions provincials en el més ampli sentit de la paraula. El finançament del desenvolupament de la xarxa escolar d’ensenyament primari va ser responsabilitat municipal, creant una obligació, una càrrega ineludible per als municipis.
Sorprenentment, però, aquest primer apropament a la qüestió ha posar de manifest que a mesura que l’Estat va anar fent-se càrrec de les obligacions derivades de l’ensenyament primari, descarregant a les arques municipals d’aquella despesa, els ajuntaments van anar relaxant la seva preocupació per la matèria.
En aquest sentit, cal plantejar-se si el compliment de les obligacions educatives de l’ajuntament de Vilalba dels Arcs quan tot el pes requeia sobre el seu pressupost es devia a la creença en els valors de l’escola o bé, per el temor a les represàlies administratives en cas de no fer-ho.
Si considerem que quan l’Estat assumeix les seves responsabilitats l’atenció municipal disminueix, cal considerar la possibilitat que un dels errors de l’administració central vers l’educació fos convertir-la en una càrrega a ulls de la majoria de la societat, torpedinant així la pròpia filosofia del liberalisme decimonònic espanyol.
