Aquest treball assagístic es dedica a aconseguir una visió comparada entre Espanya i el Japó en el procés de modernització dels segles XIX i XX. Com és ben sabut, a partir de la repercussió de la Revolució Industrial d’origen anglès i la Revolució Francesa en el camp econòmic i polític, al llarg del segle XIX el món va començar a experimentar una transformació profunda i definitiva en tots els àmbits que sol denominar-se “modernització”, de la qual s’originen els principals temes argumentatius de l’actualitat.
Els intents de modernització dels tres ens històrics esmentats anteriorment van derivar cap a la construcció de l’estat-nació (o nació). No obstant això, Espanya i Catalunya albergaven diversos problemes difícils de resoldre com a país perifèric d’Europa. Mentrestant, el Japó participava en el procés de la modernització mundial des d’una posició totalment perifèrica en aquesta època d’absoluta hegemonia europea. En aquest sentit, un dels objectius d’aquest treball comparat és analitzar la modernització dels tres casos estudiats que mantenien, com un dels seus nexes d’unió, el fet de romandre en l’àmbit d’una zona “perifèrica”.
Amb l’objectiu d’aconseguir un contrast més vital en aquest estudi comparatiu, s’ha suggerit que el període analitzat es limiti entre els últims tres decennis del segle XIX i l’esclat de la Gran Guerra (1914) per dues raons principals:
En primer lloc respecte al punt inicial d’aquesta anàlisi, en el cas del Japó, el primer intent fonamental d’adaptar aquest procés de modernització d’origen occidental ve marcat per una data determinada: l’any 1868, quan es va establir la Restauració Meiji, tot acabant per abandonar el feudalisme amb l’aixecament definitiu de l’aïllacionisme. En canvi, al marc espanyol, es van emprendre la modernització política i econòmica basant-se en l’àmbit del liberalisme clàssic de manera gradual ja a partir de principis del segle XIX. Després del tumultuós Sexenni Revolucionari es va obrir el règim de la Restauració (1874). Dit d’una altra manera, amb una diferència de 6 anys, en els anys 70 del vuit-cents, Espanya (Catalunya) i el Japó van experimentar la modernització en forma de “restauració”.
A més, el règim restauracionista japonès es va consolidar amb la promulgació de la Constitució Meiji (1889-1945). Paral·lelament la Restauració canovista (amb la Constitució de 1876) mantindria el seu marc bàsic fins a 1923. O sigui, tot i la inestabilitat interior sociopolítica les dues “Restauracions” no van pedre l’elasticitat per neutralitzar aquesta invertebració. No obstant això, en segon lloc, a mig termini les repercussions causades per la Primera Guerra Mundial a tots els trets evolutius d’Espanya (Catalunya) i el Japó van ser innegables.
Pel que fa a l’estructuració dels capítols, la present investigació se centra en quatre aspectes per considerar la modernització com un procés de configuració de l’estat-nació: l’economia, la política (la democratització), el nacionalisme i el moviment obrer (conflictes socials).
El treball és fonamentalment bibliogràfic. En el caràcter fonamental d’un estudi comparatiu entre dos estat-nació en construcció, entre els quals la diferència cultural és notòria i evident, la investigació a través de la bibliografia ens ofereix perspectives més àmplies, indicant noves pistes de recerca, tot i disminuir la intensitat d’anàlisis.
A part, des d’un punt de vista personal, aquest treball centra els seus primers passos en la història d’Espanya (Catalunya), la qual cosa m’obliga a triar aquesta manera analítica per poder entendre la gamma més àmplia de les històries entrecreuades entre aquestes dues nacions.
