David Devesa analitza en aquest treball el discurs de l’anarcosindicalisme català respecte la Primera Guerra Mundial. Aquest estudi li permet estudiar l’actitud majoritàriament pacifista dels anarcosindicalistes catalans i valorar els contrastos amb altres forces polítiques de l’esquerra -com els republicans o els socialistes- que optaren per posicionar-se a favor dels aliats. De la mateixa manera, s’aconsegueixen radiografiar els diferents posicionaments enfront la guerra dels diversos sectors de l’anarquisme.
El treball que presentem a continuació sota el nom de “L’anarcosindicalisme català davant la Primera Guerra Mundial: la premsa sindicalista a Badalona i Mataró” pretén establir un anàlisi acurat de com l’anarcosindicalisme català acull i interpreta aquest esdeveniment, que sacsejà d’una forma inusitadament violenta l’univers polític internacional, però, alhora, l’opinió pública d’arreu del planeta, fornint una nova imatge del fenomen guerra que caracteritzà l’etapa d’entreguerres.
La nostra vol ser, doncs, una visió en la qual caracteritzem l’oposició que l’anarcosindicalisme adopta a casa nostra davant d’un conflicte bèl·lic el qual intervingué greument a la quotidianitat dels catalans , malgrat que Espanya no fos part implicada.
Per portar a terme aquesta complexa tasca, i sota la direcció de la doctora Susanna Tavera i Garcia, vam convenir l’adequació de les fonts primàries de caràcter periodístic per tal d’analitzar el discurs que els cercles anarcosindicalistes catalans desenvolupen al respecte. En aquest sentit, vam decantar la nostra elecció cap a quatre publicacions de les ciutats de Mataró i Badalona, municipis propis de l’àrea d’influència del sindicalisme barceloní, i que, a part de la seva situació geogràfica, compartien una sèrie de vincles i experiències que feien adient el seu anàlisi interrelacionat. Les dites publicacions són les mataronines Acción (1914) i Acción Fabril (1915-1916), i les badalonines El Vidrio (1915-1920) i La Colmena Obrera (1915-1919; 1931-1932 i 1976-1978).
