El segle XIX espanyol veié un gran canvi en les comunicacions que permeté una més gran integració econòmica de tot el territori. En aquesta revolució dels transports la utilització del ferro hi tingué una importància fonamental. Bé fos per la formació de maquinària de transport o per la formació d’infrastructures com el ferrocarril, el ferro ha estat present com a matèria primera en tot el canvi tecnològic que ha permès la millora del transport durant el segle XIX.
Però la part més important del contingut d’aquest treball i origen de l’assignatura “L’Home i el ferro a Catalunya” és la construcció dels ponts de ferro. Fins llavors, les grans serralades i rius només es podien travessar en els llocs on les circumstàncies fossin favorables: un port natural de muntanya o un gual. Però el procés tecnològic del segle XIX va facilitar la superació d’aquestes barreres, tot i que els ponts representaven una prova difícil per l’habilitat dels constructors. Encara que el ferro ja era conegut per l’home des de les construccions de les piràmides, no es va desenvolupar com a material estructural fins a finals del s.XVII perquè no es podia fondre en grans quantitats.
També lligat al ferro i als transports en general va ser el naixement del ferrocarril. El primer que va circular a l’estat espanyol va ser el de Barcelona a Mataró, l’any 1848. El ferrocarril va portar grans avantatges socials i econòmics. De fet, però, el desenvolupament de vehicles mecànics per carretera té un interès superior encara que els automòbils eren una curiositat el segle XIX. Per altra banda, les bicicletes van ser nombroses. La idea de propulsar-se un mateix és anterior al XIX, però el 1818 un alemany, el baró Drais, va patentar la draisina.
