OBJECTE D´ESTUDI
A l’inici d’aquest treball, l´objecte d´estudi era la guerra civil al Pallars, és a dir, el treball va partir d´un plantejament més ampli. En un primer moment es va concretar el tema a l´aspecte de la deserció durant la guerra civil, ja que pensàvem que un estudi local sobre el conflicte a la zona del Pallars ja havia estat realitzat. Ara bé, a mesura que avançava la recerca, l´objecte d´estudi es va anar ampliant ja que vam veure que no només la deserció era un tema inèdit dins l’estudi de la guerra civil sinó que l´impacte del conflicte al Pallars era també un estudi inèdit i interessant per fer.
Finalment, doncs, l´objecte d´estudi d´aquest treball ha estat el període de guerra civil a les comarques del Pallars Jussà i del Pallars Sobirà, i dins de la guerra civil el treball s´ha centrat en els anys 1936-1938 durant els quals ambdues comarques van patir la situació de reraguarda.
Per tant, cronològicament l´objecte d´estudi comprèn el període entre 1936 – inici de la guerra civil – I 1938 – ocupació del Pallars per part dels nacionals -. I geogràficament, l´objecte d´estudi se centra en dues comarques nord-occidentals de Catalunya com són el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà.
El fet d´estudiar aquest període ha demostrat que, contràriament al que es podia pensar i al que s´ha escrit en altres estudis, el Pallars es va veure afectat des del mateix juliol de 1936 per la situació bèl·lica, si bé no amb el front ni amb les trinxeres, sí amb la condició de reraguarda.
Els aspectes en els quals es fixa aquest estudi són sobretot els polítics i els socials, és a dir, com s´organitza el poder local en funció de la guerra civil i com va viure la gent del Pallars aquesta nova situació de reraguarda. Podem dir, per tant, que aquest estudi recupera l´organització política que es va donar en l´anomenat “període revolucionari” i treu a la llum temes inèdits sobre el comportament de la societat pallaresa front la guerra civil. Sobre aquests comportaments hi ha un aspecte inèdit que he recollit en aquest treball; l´opció de fugir facilitada per la proximitat de la frontera que presenten ambdues comarques; he tractat la tipologia de la gent que fuig (dretes, clergues i desertors), les rutes que feien servir (cap a Andorra i/o França), la figura dels guies (passadors de gent), i les conseqüències que podia tenir aquesta opció.
Paraules clau: Pallars, guerra civil, reraguarda, poder local, fugida, deserció, repressió.
METODOLOGIA I ESTRUCTURA DEL TREBALL
Cal dir que aquest treball va començar ara fa dos anys i per tant ha passat per diferents etapes.
Primerament, un cop plantejat el tema de la deserció dins la guerra civil, vaig fer un estat de la qüestió per veure quina era la situació de l´estudi. El repàs sobre la bibliografia existent i un primer contacte amb les fonts orals va demostrar que hi havien molts temes oberts i inèdits per estudiar a més de la deserció, és a dir, que hi havia un buit historiogràfic en el període en que el Pallars va viure la situació d´espai de reraguarda (1936-1938).
Un cop fet l´estat de la qüestió, vaig plantejar l´estudi més àmpliament; calia fer un estudi local sobre l’impacte de la guerra civil al Pallars abans de l´entrada dels nacionals, fixant-me especialment en la condició de frontera que tenen ambdues comarques (amb Andorra i amb França). Per realitzar aquest estudi vaig seguir dues línies de treball:
Treball de camp.- Amb el qual volia conèixer el terreny que estava estudiant. Aquest treball va consistir en excursions per les rutes que es feien servir per passar Andorra i França durant la guerra, passant per les diferents zones geogràfiques; boscos, alta muntanya, rius, llacs… D´altra banda per conèixer aquestes rutes i conèixer com es va viure aquesta situació de reraguarda vaig procedir a fer entrevistes a gent del Pallars, és a dir, vaig fer un recull d´història oral per recuperar testimonis que avui dia tenen entre 80 i 100 anys i que són una gran font d´informació.
Treball d’arxiu.- Amb el qual volia conèixer les diferents fonts que hi havia sobre la guerra civil al Pallars. Per aquest treball vaig haver de fer diferents viatges pels arxius tant del Pallars com a Lleida i Madrid – dels quals parlaré a l´apartat de les fonts -. Amb aquest treball vaig recollir prou documentació com per fer un estudi bastant complert del període de reraguarda al Pallars, amb la possibilitat de contrastar informacions dels diferents arxius consultats.
Amb la informació i documentació extreta del treball de camp i del treball d´arxiu vaig procedir a l´últim pas d´aquest treball; la síntesis i la redacció, és a dir, contrastar informacions, relacionar dades i temes, sintetitzar la documentació i procedir a la redacció dels diferents punts que havien conformat les línies d´investigació d´aquest estudi. Aquestes línies d´investigació puntals han estat les següents:
Recuperar la història del poder local al Pallars durant la guerra civil a través dels Ajuntaments i dels comitès locals que van actuar durant el període revolucionari.
Estudiar de quina manera va influir en aquest període el fet que ambdues comarques fossin frontereres amb França i amb Andorra. La conseqüència de la qual fou una gran quantitat de fluxos migratoris del Pallars cap a l´estranger. I per tant treure a la llum l´opció de fugir que van prendre molts pallaresos en tots els aspectes; causes, tipologia de gent, rutes i conseqüències.
En l´últim punt he recollit consells de guerra, practicats pels franquistes contra els considerats “enemics al règim”, que escapen a la cronologia de l´objecte d´estudi però que completen un cicle de repressió que s´inicià al 1936 i que anirà més enllà de la fi de la guerra civil.
Aquestes línies puntals s´han completat amb d´altres aspectes referents al període entre 1936-1938, com la repressió, la persecució, els morts i l´ocupació dels nacionals al Pallars.
FONTS UTILITZADES
La recerca de fonts ha anat canviant segons els temes i les fases per les quals passava l´estudi.
Com ja he dit, primerament vaig fer un estudi de la bibliografia existent; estudis sobre el Pallars com el de Manel Gimeno, Francesc Prats Armengol o Jordi Ribera Llonc, testimonis escrits com el de Joan Català Balaña o mossèn Josep Juanmartí i Font, bibliografia genèrica sobre la guerra civil com els estudis de Pelai Pagès, Raymont Carr i d´altres autors i bibliografia sobre temes específics com la de Pedro Corral sobre els desertors, l´”a peu” per les rutes de muntanya o “Chemin de la Liberté” per la ruta cap a França. També vaig consultar les revistes “Descobrir Catalunya” i “Sapiens” amb artícles concrets sobre el Pallars i el documental “Les fosses del silenci” per la última part del treball.
Un altre font important i imprescindible d´aquest treball ha estat la font oral. Pel seu valor inèdit i per la seva caducitat, considero aquesta una font molt valuosa que m´ha obert molts temes i m´ha permès contrastar documentació extreta dels arxius, a l´hora que m´ha demostrat el fort impacte que va tenir des del mateix juliol la guerra civil al Pallars.
Per últim estan els arxius, que aporten el major gruix del treball. De lluny a més a prop vaig consultar; l´Arxiu Històric Nacional de Madrid per veure la Causa General i els expedients del Tribunal popular de Lleida i del Tribunal d´Espionatge i Alta Traïció de Catalunya, l´Arxiu Històric de Lleida per consultar el fons de la presó i d´administració, l´Arxiu Històric de Sort d´on vaig obtenir molta informació sobre el període tant de poder local com de fugides, diferents arxius municipals per consultar registres civils i contrastar dates, l´Arxiu Nacional de Catalunya per consultar el fons de la Generalitat i el de la presó de Barcelona, l´Arxiu històric de la ciutat de Barcelona per consultar el fons de premsa i el Tribunal Militar Territorial Tercero per consultar consells de guerra.
CONCLUSIONS I VALORACIONS
Com a resultat d´haver aplicat la metodologia citada a l´objecte d´estudi abans presentat, he arribat a les següents conclusions:
El fracàs de l´alçament militar va provocar un buit de poder a nivell local – en aquest cas al Pallars – que fou aprofitat per dur a terme una revolució social alhora que es lluitava contra el feixisme. Aquesta revolució es va institucionalitzar per ordre de la Generalitat en la figura dels comitès locals i com a tal revolució social va implicar, entre altres coses positives, persecució i morts. Els comitès foren uns organismes amb poc marge d´actuació ja que des del naixement es van veure condicionats per la doble situació de guerra civil i revolució social, alguns d´aquests comitès i sobretot alguns dels personatges més radicals de les comarques van prendre mesures repressives contra els que consideraven facciosos i enemics de la II República.
Aquells que s´havien esperançat amb el cop militar van veure com en poc temps el cop girava en contra seu i molts van optar per fugir, aquests foren eclesiàstics – l´església s´entenia com el sector més conservador de la societat – i gent de dretes o propietaris. Aquesta opció de fugir fou també triada pels joves pallaresos que no volien fer la guerra i que havíen estat o podíen ser cridats a quintes. L´opció de fugir no era fácil, implicava haver de creuar la frontera conformada per alta muntanya sota la vigilància de policies i carrabiners, sota el fred i de nit i amb la incertesa de no saber què els esperaria a l´altra banda, facilitaven aquesta marxa les persones que coneixien la muntanya i s´oferien per fer de guies, sovint a canvi d´importants quantitats de diners.
Els inicis de la guerra civil al Pallars foren un desgavell polític i social on tothom s’afanyà a buscar-se la vida, on tothom fou lleial, per sobre de tot, a la pròpia vida i on la clandestinitat de l´alta muntanya va jugar un paper important com a mesura per sobreviure.
