Les relacions polítiques entre Espanya i Itàlia, tan estretes en el passat, han travessat – al llarg del segle XX – fases molt diferents. Gairebé inexistents fins a l’any 1931, amb l’arribada de la República espanyola i, sobretot, amb l’esclat de la Guerra Civil i la victòria dels revoltats, es van intensificar fins al punt de convertir-se en un eix fonamental de la política exterior de tots dos països. No obstant això, la catàstrofe de les armes italianes en la Segona Guerra Mundial, i el reposicionament internacional de l’Espanya franquista amb motiu de la victòria dels Aliats, van determinar un nou allunyament entre els dos països, que no es va recuperar fins al retorn de la democràcia en la península ibèrica.
Per aquestes raons, considerem que els mesos que transcorren entre l’armistici italià de setembre de 1943 i la definitiva derrota del feixisme al maig de 1945 són summament importants per a estudiar la història d’aquestes relacions polítiques. A més de ser mesos fonamentals punt per a Itàlia (que, passant per una guerra civil, assenteixi les bases del futur Estat democràtic), com per a Espanya (que es veu obligada, per a sobreviure, a canvis tant interiors com exteriors), és justament en aquest lapse de temps quan es produeix l’allunyament del qual parlàvem anteriorment.
L’anàlisi de la premsa (tant dels diaris com de les revistes) constitueix, en la nostra opinió, un mitjà d’importància fonamental per a analitzar aquest canvi en les relacions entre els dos països. Fidel mirall del franquisme, que la controlava rígidament, i – com ha estat subratllat per molts historiadors – summament poc inclinada a abandonar les seves simpaties feixistes fins i tot malgrat les pressions del mateix ministre d’Exteriors Jordana, la premsa franquista és un instrument bàsic per a seguir, dia rere dia, l’evolució del mateix règim espanyol respecte als esdeveniments italians i per a veure com es va posicionar Espanya enfront de la reconstitució del feixisme a la Itàlia central i septentrional després de l’armistici i de l’alliberament de Mussolini. Mitjançant un estudi detallat de set diaris i de dues revistes, diferents per localització geogràfica i filiació ideològica (La Vanguardia, ABC, El Correu Català, Diari de Barcelona, Ja, A dalt, Informacions, Món, L’Espanyol), hem aconseguit elaborar un esquema que ens permet evidenciar diferències i afinitats entre les publicacions, així com les moltes incerteses espanyoles respecte al forçat “gir” en política exterior.
