L’època de la Segona República Espanyola (1931-1936) ha estat un període totalment desconegut per la gran majoria d’habitants d’aquest país durant molts anys. Tot i que darrerament s’ha publicat més sobre aquest tema i el seu coneixement s’ha extès, existeixen moltes poblacions on ignoren els esdeveniments que van succeir en el seu territori durant la República. La divulgació de la memòria oral en els pobles es va veure estroncada per la por durant els anys del franquisme i per una censura voluntària en moltes ocasions de testimonis que preferien oblidar una època convulsa que va precedir una Guerra Civil (GC). A més, una gran part de la població va desaparèixer durant el conflicte armat i una altra es va exiliar per no tornar mai més, ni quan es va acabar el franquisme. Tot això ha ajudat a que la gent tinguem en general una gran desconeixença del període de la República en els nostres pobles i municipis.
L’objectiu d’aquest treball és conèixer com es va viure la República en un municipi agrícola de l’Alt Penedès com és Subirats. La recerca aprofundeix en els aspectes polítics i socioeconòmics locals, així com també analitza la influència en el dia a dia del municipi dels successos a nivell de Catalunya i de l’Estat durant la República. En cap moment s’han obviat els protagonistes locals dels fets, ja que s’ha buscat la màxima proximitat entre el relat i la vida del municipi i els seus veïns durant aquest període.
L’estudi està centrat en l’àmbit local, per tant, és evident que les fonts principals per elaborar-lo han de procedir del mateix municipi. Tenint en compte aquest criteri, la font bàsica ha estat l’arxiu de l’ajuntament de Subirats, l’arxiu municipal de Subirats (AMS). D’aquest arxiu s’han extret gran part del material dels annexos i informació sobre el municipi. A partir d’aquesta documentació l’objectiu ha estat buscar informació complementària en diferents aspectes, per després lligar-la i crear un fil conductor seguint la cronologia dels anys de la República. La informació extreta de l’AMS s’ha completat amb fonts orals, bibliografia específica del municipi, bibliografia comarcal i aspectes relatius al municipi, bibliografia general, altres arxius fora l’àmbit local i diaris de l’època. Per altra banda la consulta en altres arxius com l’arxiu històric comarcal de Vilafranca (AHCVP) o l’arxiu històric de la ciutat de Barcelona (AHCB) ha estat puntual i encaminada a aprofundir en aspectes molt concrets de fets ocorreguts en el municipi durant aquell període. Aquest també ha estat l’objectiu de la consulta de diaris de l’època com La Humanitat oL’Opinió, ja que s’ha acotat el seu buidatge a molt curts períodes de temps.
L’estructura del treball està dissenyada per facilitar la seva comprensió al lector. Amb aquest objectiu, els primers apartats són més aviat descriptius mentre que la segona meitat del treball s’expliquen els fets ocorreguts a Subirats durant la República. Entrant en detall, el primer apartat és una descripció geogràfica i demogràfica del terme, amb la intenció de contextualitzar l’objecte d’estudi. El segon apartat és la part central del treball dividida en tres subapartats. En els dos primers es continua amb la vessant descriptiva; el primer descriu les característiques agrícoles del municipi en el període estudiat i tots els agents econòmics i socials que participen en la Qüestió de la Terra, mentre que el segon subapartat descriu tota la vida política del municipi entre els anys 1931 i 1936. Finalment l’últim subapartat dels tres ja tracta en profunditat tota la conflictivitat social, econòmica i política del municipi. Aquest últim subapartat s’ha dividit en molts apartats per mantenir el criteri de buscar la facilitat de comprensió del lector. El treball conclou amb una sèrie de reflexions sobre tot el que s’ha escrit anteriorment.
La investigació ha acotat els anys del 1931 al 1936 a Subirats, però la intenció ha estat deixar moltes vies d’estudi obertes. Per un costat, amb l’objectiu d’aprofundir en els successos de la República a Subirats. Per molt que ja s’hagi treballat amb algunes fonts, aquestes encara no s’han esgotat, i per exemple l’AMS encara no s’ha buidat en la seva totalitat. A més, també queda pendent consultar noves fonts com els arxius privats d’algunes persones de Subirats. Alguns descendents dels propietaris de Subirats durant la República conserven arxius i documents de l’època que permetrien ampliar i aprofundir en l’estudi. Per un altre costat també queda obert continuar l’estudi de Subirats durant la GC i el Franquisme. Un cop estudiada la República a Subirats, val la pena investigar els successos posteriors al 1936, a partir de tot el conjunt de fonts ja usades en l’anterior investigació. Per últim també és interessant estudiar la República en els altres municipis del Penedès.
