A partir de l’anàlisi de la recepció del fenomen cinematogràfic per part del món llibertari, el present estudi pretén indagar en una de les qüestions avui dia encara pendents d’una atenció acurada per part de la historiografia sobre el món llibertari: la naturalesa heterogènia i diversa d’aquest moviment social.
Així, aquesta investigació planteja com, lluny de representar una realitat cultural i social tancada, el món llibertari mostrà una gran permeabilitat i una notable capacitat d’adaptació als canvis socials i culturals. En aquest sentit, el fenomen cinematogràfic, íntimament relacionat amb el procés d’emergència i consolidació d’una societat de masses, fou objecte d’una acurada atenció per part dels llibertaris catalans i, molt especialment, per part dels elements més joves, els quals, com a contrapartida a la seva recança a l’enquadrament sindical, tendiren a exercir la seva militància a través del publicisme i el periodisme.
En el marc del projecte d’investigació “Premsa i organització sindical en el moviment anarquista” hem observat la recepció del fenomen cinematogràfic per l’anarcosindicalisme centrant-nos especialment en l’àmbit de la premsa i el publicisme. Tot defugint de la pràctica habitual de catalogació i classificació de capçaleres i publicacions dels estudis sobre premsa i comunicació, hem situat la qüestió de l’heterogeneïtat del món llibertari en el centre del nostre enfocament per poder aproximar-nos a aquells espais i dinàmiques de sociabilitat llibertàries en les quals les generacions més joves tingueren especial protagonisme. Volem explicitar la característica diversa i heterogènia de l’anarquisme tot referint-nos aquí a aquest moviment social amb el terme més ampli de “món llibertari”, el qual creiem que ajuda a entendre millor una realitat cultural tan diversa i heterogènia com per incorporar formes d’organització i militància tan diverses com sindicats, “grups d’afinitat” o portaveus periodístics, i en la qual les adscripcions ideològiques eren tan diverses com per permetre subtils distincions entre “anarcosindicalistes”, “anarquistes”, “racionalistes”, “llibertaris”, etc. En aquest sentit, volem indicar igualment que en el nostre estudi hem dedicat especial atenció a la qüestió del dels grups d’afinitat, els quals constituïen l’element vertebrador d’aquesta complexa trama organitzativa i ideològica.
La qüestió de la recepció del fenomen cinematogràfic per part de l’anarcosindicalisme és un bon exemple per observar la percepció llibertària sobre l’emergència i consolidació d’una societat de masses i el paper emergent de la joventut en aquest procés, tant pel que fa a la seva articulació en el procés de diversificació del mercat cultural com pel que fa al seu enquadrament polític. Considerem que el món llibertari, lluny de constituir un espai cultural i social tancat, fou capaç de mostrar, gràcies a la seva diversitat, una gran capacitat d’adaptació als canvis socials i culturals. En aquest sentit, la nostra investigació pretén superar un dels gran punts foscos existents encara avui dia sobre l’anarcosindicalisme, ja que malgrat el gran volum de producció historiogràfica disponible sobre aquest moviment social, bona part ha estat determinada per consideracions ideològiques d’escassa correspondència amb la realitat sociològica. Així, hem situat la qüestió de la diversitat interna de l’anarcosindicalisme en l’eix del nostre enfocament, per prestar especial atenció a l’estreta relació mantinguda entre el publicisme i el periodisme llibertari i l’articulació de la complexa xarxa de grups d’afinitat. En aquest punt considerem que si bé la premsa llibertària ha constituït sempre una font d’informació important per a l’estudi de l’anarcosindicalisme i el moviment obrer, no han estat encara objecte d’una acurada atenció en si mateixa com a fenomen periodístic. Similars consideracions mereix el gruix de la historiografia cinematogràfica, la qual, en la seva escassa atenció a la crítica periodística cinematogràfica de l’època, ha fet palesa també la seva dependència de consideracions ideològiques apriorístiques.
