La present tesi, “La quimera de la gran pantalla. Periodisme, grups llibertaris i cinema a Catalunya (1926-1937)”, planteja una aproximació detallada al procés de recepció del fenomen cinematogràfic per part del món llibertari a Catalunya, en especial durant els anys de la II República. A partir de fonts hemerogràfiques i documentals de naturalesa i format divers de l’època –premsa llibertària, periòdics dits d’informació general i revistes especialitzades, fons d’arxius locals o de referència en àmbits com la Guerra Civil, el cinema o l’anarquisme i els moviments socials en general, etc.—, i amb un marc cronològic que transcendeix expressament el referit període republicà per abordar també els anys finals de la precedent dictadura primorriverista i el tram inicial de la Guerra Civil, quan el gruix de la indústria cinematogràfica a Catalunya restà sota control de la CNT-FAI, la tesi detalla els orígens i el procés d’emergència d’un creixent interès i curiositat per part d’alguns mitjans llibertaris catalans en relació a l’anomenat “setè art” i, sobretot, a les possibilitats derivades de la instrumentalització del seu reconegut potencial comunicador i capacitat de penetració social en matèria de formació cultural i projecció ideològica i propagandística en contextos de creixent efervescència social. En la tesi es constata i detalla igualment l’original i ràpida transcendència d’aquest interès de l’àmbit purament teòric i especulatiu determinat pel suport periodístic i la seva projecció simultània a través del vitalista entramat associatiu cultural llibertari del període; per exemple en forma de xerrades i conferències de temàtica cinematogràfica, festivals o concorreguts cicles de sessions dites “de cinema selecte” en ateneus i centres culturals afins al món llibertari. Més enllà de l’àmbit merament descriptiu del fenomen, però, la recurrent fascinació cinematogràfica llibertària dels anys republicans ha permès enfocar o il.luminar des d’una perspectiva diferent a l’habitual el funcionament íntim i quotidià dels mecanismes de sociabilitat informal i relació característics del món llibertari hispànic, i captar així amb major nitidesa el grau de percepció i permeabilitat mostrat el mateix món llibertari en relació als processos de canvi social i cultural esdevinguts al compàs de la consolidació de la conflictiva i “moderna” societat de masses urbana i industrial. En aquest sentit, la tesi ha permès observar i relatar l’original desplegament de l’anomenada “trabazón” més enllà de l’àmbit organitzatiu llibertari pròpiament dit i, per tant, la possible concreció de la mateixa en la pràctica quotidiana de la militància més enllà de la seva suposada concepció teòrica inicial com un “simple” mecanisme de relació orgànica entre l’àmbit sindical confederal i el grupal característic de la FAI. Un fet, finalment, que pot erigir-se en un singular mecanisme de prevenció davant possibles temptacions reduccionistes de la importància de les dinàmiques grupals llibertàries, tendents a observar de forma simplista l’anomenada “afinitat” com quelcom circumscrit igualment de forma exclusiva a l’àmbit ideològic i militant pròpiament dit.
