Aquest treball d'investigació analitza la política de control de l'armament estratègic nord-americà i soviètic durant el canvi de dècada entre els anys 60 i 70 del segle passat, en referència als fonaments bàsics de la relació Washington- Moscou, dels quals els tractats de limitació d'armaments estratègics de l'època van ser una clara expressió. La metodologia està basada, principalment, en l'anàlisi de fonts nord-americanes i occidentals, a causa de la manca de fonts soviètiques accessibles.
El treball està dividit en tres parts. En primer lloc, s'explica el context històric dins el qual es porta a terme la investigació, desenvolupament i desplegament dels arsenals nuclears dels EUA i de l'URSS. Seguidament, s'assenyala l'evolució de la capacitat ofensiva (míssils intercontinentals de base terrestre) i defensiva (sistemes de radars i míssils interceptors) d'ambdues nacions per, finalment, centrar-se en les converses per a la limitació dels arsenals estratègics, conegudes com SALT I , que van tenir lloc a la capital soviètica al maig de 1972, explicant els seus antecedents, objectius, així com les conseqüències en la política armamentística entre Washington i Moscou.
