El procés de depuració de funcionaris del conjunt de l’Administració de l’Estat, fou una de les diverses i variades potes del bast sistema repressiu franquista. Com en el cas de la elecció dels càrrecs polítics que havien de dirigir les diverses Corporacions locals i provincials, el principal objectiu de la depuració era assolir un elevat grau de fidelitat política en els escalafons funcionarials. Detectar i destituir els desafectes, així com verificar la lleialtat política i ideològica de la totalitat del funcionariat que no fora expulsat de l’Administració fou el que animà als diversos tribunals depuradors escampats arreu del país. Ara bé, la depuració també esdevindria l’instrument essencial per a coadjuvar a la reconfiguració completa de l’Administració de l’Estat. No només servirà per a reprimir els contraris sinó que permetrà enquadrar al conjunt del funcionariat, disciplinar-lo fèrriament i subordinar-lo jeràrquicament, a imatge i semblança de la subordinació establerta, pels càrrecs polítics de les diverses administracions estatals. La depuració de funcionaris, també es mostrà indispensable per a premiar a tots aquells que durant la Guerra Civil s’havien significat a favor del règim, ja fos lluitant en els exèrcits del bàndol sollevat, ja fos en la reraguarda o en les ‘quintacolumnes’ de les zones republicanes. També per a premiar a tots aquells que haguessin patit les conseqüències de l’enfrontament armat, ja directament, com els mutilats o els captius, ja indirectament com les vídues o orfes de militars franquistes. Les polítiques franquistes orientades a reservar un volum substancial, al menys del 80%, de les places vacants a l’administració per a aquests col·lectius requerien de la prèvia actuació dels tribunals depuradors. Per altra banda, la depuració també servir per a ajustar les plantilles del conjunt de les administracions de l’Estat. En alguns casos, aquestes plantilles havien estat sobredimensionades per la inveterada costum, a esquerra i dreta, de col·locar en les institucions públiques els partidaris. En d’altres casos, l’aprimament de personal vingué forçat per les constriccions pressupostàries que seguiren a la finalització de la Guerra Civil. Amb el procés de depuració en marxa sovint es feu de la necessitat, virtut. Analitzar el procés de depuració franquista a l’Ajuntament de Barcelona presenta un especial interès per diversos motius. En primer lloc es tracta d’una institució amb un volum considerable de personal funcionari, fet que permet una anàlisi quantitativa destacable. El procés de depuració expedientà a 7.100 funcionaris, incoant-ne, això és, presentant càrrecs, prop de 2.500 funcionaris. Amb un volum d’aquestes característiques, si bé la casuística pot ser il·limitada, les dades resultants tenen una significació estadística alta. Fins on sabem, no s’ha realitzat un estudi d’aquestes característiques en el nostre país. En segon lloc, l’Ajuntament de Barcelona era, en aquell moment, una de les institucions més importants de l’Estat espanyol. Probablement, la segona institució més important del país després de el govern de l’Estat. Aquesta importància no només radicava en el extraordinari volum de funcionaris de que disposava, sinó també en el nombre i nivell de competències de gestió pública assolides. El singular procés històric patit per la ciutat de Barcelona, sacsejada per un fort procés d’industrialització i la conseqüent emergència i expansió de la classe obrera, o la seva conversió en seu i punta de llança de formacions polítiques regionalistes que aspiraven a majors quotes d’autogovern i de descentralització politicoadministrativa, son dos exemples que mostren que, en relatiu poc temps, Barcelona s’havia convertit en, possiblement, la més complexa de totes les ciutats de l’Estat espanyol. L’Ajuntament de Barcelona era un fidel reflex d’aquesta complexitat i la seva rellevància política presenta poca comparació amb cap altre institució municipal del país. Per altra banda, la rellevància simbòlica de la ciutat de Barcelona i de la seva principal institució no és un fet menor: la descarnada lluita de classes que patí la ciutat en diversos períodes històrics, l’ascens de la CNT/FAI com a poder determinant durant la Guerra Civil i la consideració per part dels franquistes de capital del separatisme li atorguen un lloc preeminent en la història contemporània espanyola. Finalment, la depuració de funcionaris a l’Ajuntament de Barcelona presenta l’interès que s’inicià a punt de finalitzar la Guerra Civil, amb la victòria assegurada del bàndol franquista. El règim franquista establí els criteris depuradors amb una llei ex professo que sistematitzava i fixava les diverses normatives decretades amb anterioritat. Ara bé, un cop assolida la victòria, el nou règim no seria aliè a la necessitat de conciliar els interessos repressors, d’enquadrament i de promoció dels vencedors, amb certs nivells d’eficiència en els serveis públics, sabedors que part de la seva legitimitat, un cop assolida la victòria, passava per a un funcionament raonablement competent de l’aparell de l’Estat.
