A partir del 14 d'abril de 1931 va emprendre camí la II República Espanyola, que pretenia superar l'endarreriment polític de la monarquia borbònica i la dictadura de Miguel Primo de Rivera. El projecte havia de superar importants barreres, ja que el país patia una recessió econòmica a causa de la Gran Depressió mundial. En Masnou el nou règim va arribar amb grans esperances dipositades en l'Ajuntament democràtic controlat per ERC. El nou consistori va tractar de fer front als problemes econòmics amb diferents projectes d'inversió pública com la millora dels centres educatius, obertura de carrers, el projecte del nou mercat o l'impuls de la cooperativa de les Cases Barates per als obrers.
Al maig de 1934 la situació política es va radicalitzar a Catalunya a conseqüència dels enfrontaments entre la Generalitat i el Govern, la qual cosa va acabar amb la insurrecció armada de simpatitzants d'ERC i amb la proclamació de l'Estat català dins de la República Espanyola. Masnou va ser un municipi que va concentrar fins a un centenar de participants en la insurrecció que van partir cap a Barcelona per donar suport a la postura de la Generalitat, entre els quals va destacar Pere Estapé, cap comarcal d'ERC. Després del fracàs de l'acció armada van arribar les primeres detencions i depuracions municipals, i es va formar un Ajuntament d'imposició militar nomenat pel comandant de l'Exèrcit Francisco Álvarez-Builla i format exclusivament per regidors de la Lliga.
Després de les eleccions legislatives de febrer de 1936 en què va guanyar el Front Popular va arribar a la seva fi el període de govern administratiu per imposició. No obstant això, la dreta més reaccionària, encapçalada per sectors militars i l'Església, va protagonitzar el 17 de juliol de 1936 un cop d'Estat que va fracassar en diverses zones de la nació, inclosa Catalunya. En Masnou, el sector de la població que va defensar la conspiració es va aglutinar al voltant de la casa de la marquesa de Lapilla. Però el cop va fracassar, gràcies a la participació activa de les classes populars i als membres que formaran Comitès Antifeixistes en cada població.
En Masnou el Comitè va estar dirigit per Joan Joan, alcalde i dirigent de la CNT. Els milicians de Masnou van aconseguir armament en participar en l'assalt de la caserna de Sant Andreu, van crear barricades a la carretera i van cremar la parròquia de Sant Pere. Mentrestant, l'Ajuntament va expulsar per decret als regidors que pertanyien al Front Català d'Ordre. Tot i la dissolució del Comitè pel decret del 9 d'octubre de 1936, els membres i les competències en economia, administració i defensa van passar a l'Ajuntament.
A partir del 20 d'octubre el consistori va passar a estar presidit per Joan Joan fins a principis del 1938 quan decideix marxar al front. És en el transcurs d'aquest període que van sorgir els enfrontaments dels Fets de maig de 1937 a conseqüència del decret de la Generalitat del 1r de març que pretenia dissoldre les regidories de defensa. En Masnou Joan Juan va qüestionar la normativa mostrant-reticent. Això va desencadenar la retirada temporal dels altres regidors del govern local que no eren de la CNT. Una altra situació d'enfrontament que es va viure el maig del 37 va ser l'intent frustrat d'invasió armada per part de milicians del Masnou del poble d'Alella.
