Francesc Vilaprinyó analitza en aquesta investigació la perspectiva de l’actual cinema argentí sobre la Dictadura Militar argentina. L’anàlisi serveix a l’autor no només per veure com reflecteix el passat més immediat el cinema argentí actual sinó per analitzar la pervivència de les ferides de la dictadura en l’actual societat argentina.
Els darrers anys, a les pantalles del nostre país s’ha produït una autèntica eclosió del cinema argentí, que si bé fins a finals de la dècada passada havia estat present puntualment a la cartellera, des d’aleshores ha esdevingut pràcticament una constant a les sales de cinema.
Molt del imaginari dolorós, de sòrdida realitat social i existencial que mostren els films, neix arrel de la pròpia història traumàtica d’aquest país durant les darreres dècades, i marcat especialment els anys ’70, per l’onada de violència que va precedir i marcar la Dictadura militar. L’objectiu d’aquesta recerca és a través de films rodats els darrers trenta anys, buscar i establir matisos i panoràmiques de la visió d’aquest període esmentat de la Dictadura. Una cerca en que no ens cenyim solament als fets del període sinó també a les cicatrius d’una experiència tan traumàtica, unes ferides de les que encara es ressenteix la societat argentina.
L’objectiu d’aquesta recerca ha estat presentar una perspectiva suficientment àmplia de les creacions cinematogràfiques entorn als fets l’ambient i les conseqüències de la Dictadura de la Junta Militar a l’Argentina (1976-1983). Aquesta va arribar al poder l’any 1976 i va iniciar un procés brutal d’extermini de la dissidència de tot tipus. Es va anul•lar de la nit al dia fins pràcticament l’últim rastre de l’estat de dret, i de la mà del ministre d’economia Martínez de Hoz es va portar a terme una actuació ultraliberal i lliurecanvista; amb les mesures extremes d’obertura econòmica es va aconseguir una falsa bombolla de prosperitat per les classes mitges altes que va esclatar i desfer-se el 1980-81, i que junt a la calamitat de les Malvines va deteriorar el prestigi de la Dictadura. Aquesta es va anar desinflant i finalment, el 1983 es van convocar eleccions lliures.
