L’inici d’aquest treball, que aquí presento, va començar a forjar-se a partir de la visita que vaig realitzar al museu de la Creu Roja a Ginebra (Suïssa) el 1990. Des d’aquest moment es va incrementar el meu interès per la història, activitats i actuacions d’aquesta institució, fins al punt que, arribat el moment, vaig decidir realitzar el meu treball de recerca sobre aquest tema referit a l’àmbit de Canàries.
La Creu Roja i la Mitja Lluna Roja és una institució que al llarg de la seva història ha aconseguit instaurar-se en els cinc continents. La seva presència no només la podem constatar a Europa i Amèrica sinó també en països com l’Índia, la Xina, el Japó, Pakistan, Austràlia, Marroc, Egipte i un llarg etcètera. Ens trobem doncs, davant una institució a escala mundial. En els seus 143 anys d’existència, aquesta institució, ha suscitat notable atenció en diversos àmbits i moments sent nombrosos els informes, articles, treballs i publicacions existents. Vist així, podríem pensar, que ens trobem davant d’un camp prou conegut i gairebé sense marge de maniobra per poder afegir aportacions d’interès.
Tot i l’abundància de publicacions relatives a la institució, advertim que aquestes, en una bona part, estaven dedicades a qüestions generals, internacionals i nacionals sent les referents a les regions les menys abundants i incompletes. En aquest sentit, hem d’assenyalar que el tema d’investigació que ens ocupa és inèdit a Canàries.
Així doncs, en primer lloc, el nostre intent es circumscriu a la regió de Canàries. Ja des del principi i a mesura que anàvem aprofundint en la investigació, intuíem que ens trobàvem davant d’un tema més complicat del que podria semblar a primera vista. No obstant això, tant en el plantejament del nostre treball des d’una perspectiva globalitzadora com en la configuració del mateix, hem d’assenyalar la incidència dels aspectes metodològics i estructurals:
· La disparidad de las islas Canarias.
· La ausencia de fuentes documentales (en general), en los fondos archivísticos de la Institución en las Islas sobre el período que nos ocupa.
· La dispersión de las fuentes informativas y documentales.
· La escasez de trabajos, tanto en las Islas como en el resto del Estado español, que aborden el tema en Canarias.
· Hemos procedido a la consulta de toda clase de archivos, de la Administración del Estado, provinciales, insulares, etc.
· Hemos obtenido un aporte fundamental a través de los fondos documentales del Archivo Central de la Cruz Roja en Madrid, y del Archivo de la Comisión Provincial de la Cruz Roja de Santa Cruz de Tenerife.
· Hemos realizado un vaciado lo más completo posible de la prensa local.
· Finalmente, también hemos acudido a la lectura de libros que abordaban temas o aspectos relativos con nuestro trabajo.
Respecto a la estructura, hemos querido realizar un trabajo que reflejara el impacto social de la Cruz Roja en Canarias, tomando como eje del mismo la Comisión Provincial de la Cruz Roja de Santa Cruz de Tenerife. La determinación de esta estructura puede justificarse, principalmente, por dos razones. En primer lugar, a causa de las carencias existentes en el panorama archivístico del resto de las comisiones. En segundo lugar, por ser la Comisión Provincial de Santa Cruz de Tenerife la que gozaba de mayor importancia durante el período que abordamos en nuestro trabajo y, también, porque indudablemente condicionaba las pautas a seguir.
Llavors, la meta que perseguim és, per sobre d'altres consideracions, millorar la comprensió dels aspectes principals que s'interrelacionen a través de la Creu Roja. En aquest sentit, la nostra finalitat serà ajudar a ampliar i donar a conèixer les diferents actuacions de la Creu Roja a altres àrees socials més de la sanitària. No n'hi ha prou amb acollir-se a la idea d'unes ambulàncies i uns ferits per definir la Creu Roja. Per conèixer millor la seva incidència, activitats i comportament hauríem de plantejar-nos diversos interrogants, que traslladats al context del nostre tema, Canàries, serien els següents:
· Quina influència ha tingut Creu Roja a la societat canària?
· Quin paper ha representat en els casos de catàstrofes i calamitats a les illes?
· Ha tingut aportacions culturals a més de les humanitàries?
· Ha pres iniciatives davant determinats problemes socials?
· Com han estat les seves relacions amb els organismes governamentals?
Al llarg de l'exposició d'aquest treball tindrem ocasió de comprovar i donar resposta a aquestes qüestions. Per a això, com dèiem anteriorment, hem consultat la major i més variada documentació possible, procurant recollir les diferents posicions dels sectors implicats
