Aquesta recerca estudia la situació del moviment obrer a la ciutat de Santa Coloma de Gramenet (SCG) durant el període comprès entre els anys 1968 i 1978, així com la conflictivitat laboral que s’hi va produir, la gestació d’un sindicalisme nou. Tot, en el context convuls d’un país que vivia lluites socials en moltes ciutats, i en un temps en què no hi havia dia que no es parlés d’una vaga, d’un detingut, o d’un mort.
L’interès per realitzar la present recerca neix de la necessitat d’omplir el buit historiogràfic, i per tant de coneixement, que existeix sobre el moviment obrer a Santa Coloma de Gramenet. Els treballs que s’han realitzat fins ara sobre la ciutat, han orientat la seva recerca vers el moviment associatiu, considerant les lluites obreres com a fenòmens residuals o perifèrics.
La hipòtesi d’aquesta recerca és plantejar que encara que Santa Coloma no disposés de cap polígon industrial ni de grans indústries, sí que es van crear tot un seguit d’empreses petites i mitjanes, del metall, del tèxtil, del cuir, construcció etc., que van formar un teixit obrer i vindicatiu, que coincidí amb les reivindicacions socials plantejades pel moviment associatiu i veïnal, tot generant una ciutadania amb principis ètic , polítics i culturals contraposats als de la dictadura.
La recerca, situa l’evolució de com va passar Santa Coloma d’ésser un poble fonamentalment agrari i d’estiueig per als ciutadans de Barcelona, a convertir-se en una Ciutat, els efectes que l’emigració va tenir en aquest procés i com ho afronten les autoritats franquistes de l’època. El fet és que indiferent a les necessitats d’inversió que requeria l’augment demogràfic l’ajuntament optà per segregar una part important del territori de Santa Coloma, la part dreta del Besòs, que va ser venut a l’ajuntament de Barcelona. En aquella part hi havia ja instal·lades en aquell moment tres de les quatre empreses més grans de Santa Coloma. Això va condicionar el futur desenvolupament econòmic que es va produir a la ciutat.
El resultat va ser una ciutat amb problemes d’habitatge, de tot tipus de serveis, amb els transports, etc.
Per tal de fer una aproximació a la creació del teixit democràtic a SCG, faig una valoració del paper que va tenir l’Església a la ciutat, creant entre altres coses els centres socials als barris, analitzo el paper d’alguns d’aquest capellans en les seves respectives parròquies així, com la seva implicació als barris quin paper van tenir en les lluites que succeeixen a la ciutat.
Al 29 de desembre de 1970 es va produir un incendi a l’únic Ambulatori que hi havia a Santa Coloma de Gramenet. La decisió de l’Instituto Nacional de Previsión va ser traslladar l’assistència sanitària dels ciutadans al barri de Sant Andreu de Barcelona. El resultar va ser una situació degradant, que motiva una gran mobilització popular, amb una participació tan espectacular que no ho esperaven ni els organitzadors. Va ser la primera vegada que es produí una lluita amb la participació de la ciutadania a la ciutat de SCG. A partir d’aquestes lluites es constituí un Comitè Unitari que per primera vegada aplegà el moviment social a la ciutat. Així neix l’organització democràtica de l’oposició, els seus àmbits d’influència, etc.
Per tant, la mobilització veïnal es desenvolupa abans que el moviment obrer a la ciutat de Santa Coloma, sent al contrari que a moltes ciutats de la província de Barcelona com va ser el cas de la ciutat de Sabadell.
Els motius venen condicionats per com es va construir la ciutat, es a dir, sense cap tipus de control i sense serveis. Això feu que els ciutadans sortissin als carrers per demanar les coses més bàsiques. En aquestes primeres lluites no hi havia una consciència política, era la necessitat el que feia sortir a la veïns, aquelles mobilitzacions els constituïren en ciutadans.
Una vegada situada la ciutat en la seva localització i evolució, i vist com es va conformar el moviment associatiu, descric les característiques del moviment obrer, les empreses, els trets més significatius, i les lluites que van tenir lloc a la ciutat.
Els elements referents a l’activitat econòmica, la identificació i la quantificació de les empreses que hi ha a la ciutat, les característiques, l’increment en les instal·lacions d’empreses a la ciutat des de 1970 fins a 1975, etc. i per aquest motiu l’elaboració del cens d’empreses correspon a l’any 1975.
Els Actos de Conciliación així com els Conflictos Colectivos, que va haver-hi a les empreses de Santa Coloma entre els anys 1972 i 1976, m’ajuda a fer emergir i analitzar la conflictivitat existent en aquest període, així com les empreses afectades, els tipus de conflictes, el tipus d’activitat a que es dediquen, les dones que hi ha presents en aquests “Actos de Conciliación”, etc. També les eleccions sindicals de 1975 a la CNS, el paper dels militants de CCOO dins del Sindicato Vertical, o la presència de militants d’altres sindicats, com l’USO. També analitzo les característiques dels enllaços sindicals de les empreses de la ciutat, oferint una comparativa amb els que surten a les mateixes eleccions del 1975 de la ciutat i a la resta de la província de Barcelona, però que vivien a la ciutat de Santa Coloma.
Estudio el pas de l’obrerisme dels enllaços sindicals dintre del Sindicato Vertical, al naixement formal però clandestí de les Comissions Obreres a Santa Coloma, de <quina manera es van organitzar, els líders que el conformaven. Es a dir, el pas de l’agitador obrer dins les estructures del Vertical i sorgit de les importants eleccions sindicals de 1975, a la seva transformació en sindicalista fortament vinculat als projectes de la resistència antifranquista. Un trajecte que aporta llum a la historiografia recent sobre el moviment obrer durant el tardofranquisme. A aquest efectes he analitzat el sindicalisme més representatius entre els obres, les Comissions Obreres.
CC.OO de SCG estava representada a la Comissió Permanent de la CONC i posteriorment al Consell Nacional de la Confederació Obrera Nacional de Catalunya (CONC) per Cristóbal Garcia Gil com a Secretari General de SCG, va ser el President de la Unión de Técnicos y Trabajadores (UTT) de la CNS i militant del Moviment Comunista de Catalunya (MCC). Hi ha un tema molt complex que pel que he pogut trobar no es va donar a cap altra localitat, i és que quan CCOO ja tenia local propi a la ciutat a principis de 1977, es va donar la circumstància que per part d’altres militants de CCOO es va obrir un altre local. Aquest procés també ho analitzo en aquesta recerca amb les fonts orals corresponents.
Una de les característiques que les Comissions Obreres de Santa Coloma, és que a les seves plataformes reivindicatives juntament amb les sindicals, com les pròpies de salaris, seguretat i higiene, etc., feien seves també les relacionades amb les condicions socials de la ciutat, amb l’educació, la sanitat… Això indica que hi ha una implicació total entre els treballadors de les fàbriques, dels tallers, és a dir, del moviment sindical, amb el moviment veïnal, amb la ciutat on la majoria dels treballadors vivien i treballaven, segons Cristóbal García, President de la Unión de Tècnicos y Trabajadores (UTT) de la CNS, i dirigent de CC.OO., “…se puede relacionar con la película de “La Sal de la Tierra”, así era como lo vivíamos…”.
Comissions Obreres posà en funcionament unes noves formes de treballar amb els treballadors i enllaços de les petites i mitjanes empreses: els donà formació legal bàsica, per tal que es sentissin més forts i amb més confiança en sí mateixos, però sobretot els transmeté una ètica política i sindical alternativa a la del Règim.
Les empreses més grans tenien de mà d’obra femenina. A més de la doble activitat, sindical i associativa, les dones que participaren als inicis dels conflictes laborals i dels projectes sindicals nous, van adquirir idees pròpies sobre quina era la diferèa social de la seva condició femenina, i vincularen la ses seves activitats polítiques als projectes d’emancipació del seu gènere.
Les empreses de Santa Coloma on treballaven majoritàriament dones a Santa Coloma eren les del sector de la confecció (tèxtil i del cuir), les més grans, excepte la Damm, amb mà d’obra masculina.
Les obreres van tenir durant tot aquest període un protagonisme molt rellevant a les lluites de la ciutat; per exemple organitzant la vaga del tèxtil de 1976. A Santa Coloma de Gramenet és una de les primeres localitats en el que es crea la Secretaria de la Dona en el Sindicat de CC.OO, participant amb el grup de dones de la CONC que va iniciar el procés a de Catalunya. Això va significar una sensibilització sobre els problemes propis que patien com a treballadores i com a dones, i a més, com gairebé sempre, s’havien d’enfrontar a companys que no entenien les seves reivindicacions, així com moltes vegades a la incomprensió del context familiar.
Per últim, un tema molt important i que va tenir gran repercussió, és la crisi del sector de la confecció. Com ja he comentat, moltes empreses de SCG pertanyien amb mà d’obra majoritàriament femenina. Els efectes de la crisi del petroli de 1973 no van arribà d’immediat a Espanya, i/o Catalunya, sinó que ho va fer més tard. Un aspecte a tenir en compte per el futur de l’economia submergida del sector tèxtil i del cuir a la ciutat, va ser precisament el començament del tancament de les fàbriques. La gran majoria de les dones que es van quedar a l’atur, al tancar les empreses on treballaven, entraren a l’economia submergida, de manera que es creà una xarxa soterrada a la ciutat, cosa que a les empreses de treball masculí no succeí.
La present recerca pretén donar un coneixement de l’evolució de la ciutat de SCG, així com una visió general del procés en el qual es conforma una ciutat que crea la seva ciutadania, diversa i heterogènia, en els darrers anys de la Transició.
Les fonts en les que sostinc la present recerca tenen procedències diverses, orals i escrites. En concret les fonts orals generades en entrevistes constitueixen l’inici d’un arxiu oral que és a la vegada la narració del procés de democratització de la ciutat.
La recerca de la conflictivitat obrera s’ha realitzat a partir de la premsa legal i clandestina, fons policials, fons sindicals, i de les entrevistes realitzades. Per la consulta de la premsa legal he consultat l’hemeroteca de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, per la consulta de la premsa clandestina el Centre d’Estudis Historiogràfics Internacionals (CEHI), l’Arxiu Històric del Govern Civil de Barcelona (AHGCB), l’Arxiu Històric de la Biblioteca Central de Santa Coloma de Gramenet; per les fons de l’OSE, el Dipòsit d’Arxius de Cervera; la Fundació Cipriano Garcia – Arxiu Històric de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya; la revista GRAMA de Santa Coloma de Gramenet; la revista GRAMANET -aquesta revista és una publicació de l’ajuntament franquista de SCG editada quan sorgeix la revista GRAMA-, l’Arxiu Històric del Museu Torre Balldovina de Santa Coloma de Gramenet; l’arxiu administratiu de l’ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. Altres fonts relacionades amb la població, la demografia, per situar la població per sexes, per saber la població activa, etc., l’Instituto Nacional de estadística 1970, l’Institut d’Estadística de Catalunya, Biblioteca. Cens de 1975.
