La introducció del vapor a la navegació i del metall a la construcció naval va alterar els fonaments centenaris de l’economia litoral del Mediterrani, afectant les bases de la subsistència de moltes comunitats que vivien de la relació amb el mar. Aquesta tesi estudia la transformació que va experimentar una d’aquestes comunitats, la Barceloneta, entre els anys 1840 i 1900. Partint de la intersecció teòrica i historiogràfica dels camps de la història marítima, la història urbana i la història social, el treball aborda dues qüestions centrals. En primer lloc, si la Barceloneta va tendir a dissoldre els components que havien fonamentat la seva consolidació com a comunitat marítima fonamentada en el món de la vela i la fusta. En segon lloc, la comprensió del sentit social de les repetides nocions de crisi i decadència que es van desplegar sobre la Barceloneta a la fi del segle XIX. La tesi adopta un plantejament del canvi social entès de forma holística, i estudia els canvis que a diferents nivells va experimentar la Barceloneta en les dècades claus de la Revolució Industrial. Es segueix una aproximació que combina l’atenció als elements estructurals, tant econòmics com demogràfics, sanitaris o laborals, amb una reconstrucció microsocial del comportament de determinats grups, en especial l’elit socioeconòmica vinculada a les activitats artesanals i nàutiques. La dimensió local de l’estudi connecta amb la història global a través de l’atenció a processos generals, d’abast mundial, que tenen en la Barceloneta un impacte substancial. Per dur- lo a terme, s’ha treballat amb un ampli ventall de fonts, en especial dues bases de dades, una poblacional i una comercial-industrial, construïdes a partir del buidatge del Registre Civil, de les llistes d’ingressos hospitalaris i de les guies comercials de Barcelona. S’ha combinat amb el tractament de documentació hemerogràfica, de diverses fonts institucionals, notarials i judicials i d’una vasta sèrie de fonts secundàries contemporànies. La tesi es divideix en cinc capítols. El primer versa sobre la transformació de l’economia de la Barceloneta a nivell macro i micro, combinant un anàlisi sectorial de l’evolució econòmica amb l’estudi de processos de canvi claus com el triomf del vapor, la liberalització del comerç i la navegació o la reforma del port de Barcelona. A més, s’analitza en profunditat els canvis en aquelles activitats lligades al proveïment de productes i serveis per a la marina mercant. El segon capítol tracta sobre la construcció naval i els seus sectors auxiliars, els seus fonaments durant l’era de la vela, el rol del districte en el sistema català i el procés de desintegració gremial fins l’any 1870. Des de llavors, s’aborda l’impacte que va experimentar el triomf del vapor i el ferro en la navegació, que causà una crisi que va posar fi al model artesanal d’una activitat central en l’economia marítima catalana. El tercer capítol analitza l’evolució poblacional de la Barceloneta, incloent els seus comportaments demogràfics i els canvis en els moviments migratoris dels que el barri marítim fou destinatari. El capítol quart, per la seva banda, estudia els mercats de treball masculins i femenins i la transformació de l’estructura ocupacional, de les categories laborals i dels nivells de qualificació social del treball entre els habitants del districte. Per últim, el cinquè capítol aborda l’evolució de les condicions de vida de la població a partir de l’anàlisi de les causes socials de la mortalitat, de l’impacte de les epidèmies, del proveïment de diferents serveis públics com l’accés a l’aigua o el clavegueram i dels àmbits de l’educació i l’habitatge. La Barceloneta de fi del Vuit-cents tenia poc a veure amb la de mig segle enrere. El seu teixit econòmic es va transformar i, en conseqüència, també ho va fer la composició de la seva elit. Aquests canvis es van reflectir en la pròpia identitat de la Barceloneta, tant la projectada des de dins com la modelada per actors externs. La transformació del món laboral també va ser profunda, així com la de les seves estructures social i espacial, els seus nivells de vida o la seva relació amb la ciutat. L’interès d’aquest treball es basa en el coneixement que aporta sobre les conseqüències que, a múltiples nivells, van tenir els triomfs de la industrialització, la navegació a vapor i el capitalisme global en les societats del segle XIX.
