Josep Dencàs i Puigdollers (Vic 1900 – Tànger 1966) és una de les personalitats més importants i controvertides del nacionalisme radical català de la primera meitat del segle XX. No obstant això, no tenim cap estudi profund sobre la seva figura que vagi més enllà de la seva activitat política durant la Segona República com a conseller de Sanitat i Assistència Social primer i de Governació després.
Aquesta investigació pretén superar aquest buit historiogràfic amb una anàlisi pormenoritzada de la vida i activitat política de Dencàs des de la seva joventut -durant la qual col·laborà amb organitzacions afins a la Lliga Regionalista- fins al seu exili a Tànger. Tot i així, la investigació també presta atenció, lògicament, a la seva discutida actuació com a conseller de Governació en els fets d’octubre del 34. D’aquesta manera, a més de proporcionar molta informació nova sobre l’evolució vital de Dencàs, també es proposa una reinterpretació de la seva activitat política durant la Segona República.
Amb aquest treball volem aproximar-nos a la biografia del doctor Josep Dencàs i Puigdollers (Vic, 1900 – Tanger, 1966) per tal de determinar quines foren les seves influencies polítiques, el seu ingrés en la política i els motius que el convertiren en un dels homes més influents del Govern de la Generalitat durant l’època de la Segona República. Per fer-ho hem començat apropant-nos a dues realitats que contextualitzen el doctor: Sant Andreu de Palomar i el nacionalisme radical. Més endavant ens hem servit dels estudis que tracten l’ambient i la política de la Catalunya republicana. Sant Andreu de Palomar és el context geogràfic en què es forma i en el qual s’expressen les seves primeres inquietuds. El nacionalisme radical és el model polític en què s’acabarà enquadrant i del qual esdevindrà el màxim representant l’any 1936.
