OBJECTIU DE LA RECERCA
Aquest treball és part d’una investigació que va iniciar-se ara fa vuit anys. Un treball que culminarà en una tesi doctoral que se centrarà en part de la biografia de Joan Mañé i Flaquer, finalitzarà amb els esdeveniments del 1868, després de la revolució de la Gloriosa. El treball final té com a punt de partida l’anàlisi del com i el perquè una determinada premsa del segle XIX es va imposar a Espanya i a Catalunya. Aquest periodisme no només va centrar la seva atenció en el món polític, que va ser el marc principal de les seves lluites, sinó que també va tenir, en el món cultural i intel·lectual, un punt de referència i que va saber orquestrar tot un discurs catalanista conservador des de les seves pàgines. Tot un món, aquests dels mitjans de comunicació, que van tenir, al llarg de tot el segle, les seves pròpies icones.
Joan Mañé i Flaquer va esdevenir una d’aquestes icones. Un personatge que ha estat un referent per a molts dels seus contemporanis i per a molts estudis posteriors. També s’ha convertit en una personalitat molts cops desconeguda per la majoria de nosaltres, sobretot pel que fa als primers anys de la seva vida, la seva arribada a Barcelona i la seva evolució ideològica (1823-1847). Un desconeixement que ha estat motivat per la pròpia voluntat del nostre biografiat de no deixar penetrar ningú en els murs de la seva vida més personal, sumada a l’oblit voluntari dels anys de la pròpia joventut.
Cent set anys després de la seva mort, afrontem un estudi biogràfic dedicat a redescobrir aquest periodista, no solament des d’una vesant professional, sinó també des del seu àmbit més personal, familiar, cultural i polític. Aquest fet, en cap moment, ha significat que obviéssim el seu pas per les pàgines dels diaris i revistes on va anar vinculant-se al llarg d’aquests anys, tot el contrari, ens hem aturat en el moment de la seva entrada dins de la redacció del Diario de Barcelona el 1847, perquè es va convertir en l’inici d’una nova etapa de la seva vida, potser el més important però segur que el més destacable.
L’ESTRUCTURA
El treball s’ha estructurat en tres grans apartats:
1 – La infància i la joventut: En aquest primer apartat, hem abordat els primers anys del jove Mañé. Hem fet una anàlisi tant de l’àmbit familiar com de la seva geografia més propera (Torredembarra i Tarragona), on s’observa com els esdeveniments polítics, el retorn de l’absolutisme i la posterior guerra carlista, van marcar el dia a dia de la seva família i de la seva comunitat.
2 – La descoberta de Barcelona: Aquest estudi s’inicia exposant els motius que el van portar a decidir-se a traslladar-se fins a la ciutat comtal. A partir d’aquesta premissa, hem dibuixat el camí, tant professional com personal, que va seguir al llarg de tot el període que s’inclou dins d’aquest capítol. Un recorregut que aprofundirem amb les relacions personals que van marcar el seu futur.
3 – Cultura versus periodisme: En aquest últim apartat, hem fet una anàlisi dels corrents culturals on es va anar involucrant progressivament. Fem referència, doncs, al romanticisme. Un moviment que tot just en aquells moments vivia una important lluita interna entre els sectors continuistes del primer romanticisme enfront d’aquells lletraferits que van començar a seguir les diferents escoles que provenien del nord. Gràcies a aquesta exposició podrem entendre i seguir millor l’evolució d’en Mañé dins de les diferents capçaleres on va participar al llarg d’aquests primers anys. Aquesta evolució el portaria a abandonar paulatinament els seus posicionament progressistes fins a arribar a abraçar les doctrines conservadores. Ara bé veurem com, des de l’inici, ja hi podem observar els primers trets del catalanisme que, al llarg de tota la seva vida, el van acompanyar i que, des de, les pàgines del Diario de Barcelona va anar difonent i consolidant.
METODOLOGIA I FONTS
La no existència de cap fons Mañé, fet que s’explica per la destrucció del seu arxiu per part de la seva filla, ha comportat que hàgim hagut de cercar aquesta informació en diversos fons arxivístics, tant públics com privats; uns arxius disseminats per arreu de Catalunya, però també fora del nostre territori:
1 – Arxius
· Hem consultat els diferents arxius corresponents a l’àmbit geogràfic de la seva joventut. Per la seva relació familiar, era obligada la visita a l’arxiu parroquial de Torredembarra, on hem pogut consultar els llibres baptismals, matrimonials i d’òbits. Així mateix,hem consultat l’arxiu de l’Arquebisbat de Tarragona on es conserven els llibres d’òbits corresponents a la parròquia del port. També hem tingut accés als documents dels diferents arxius administratius de Torredembarra, Tarragona i el Vendrell, on hem resseguit els diferents documents notarials de la família Mañé i la família Flaquer (vendes i compres, testaments, permisos, contractes matrimonials, etc.). A l’arxiu Administratiu de l’Ajuntament de Tarragona, hi hem pogut consultar els diferents documents sobre la seva vinculació a la Milícia Nacional, així com els diferents llibres sobre les relacions dels homes que havien entrat dins de les diferents quintes. A més, hem pogut consultar els documents administratius relacionats amb l’activitat comercial de la família Mañé.
· Pel que fa referència a la seva vinculació a la ciutat de Barcelona, els arxius consultats són diversos. Amb relació al seu pas per les aules de la Junta de Comerç, tota la documentació es conserva dins de la Biblioteca de Catalunya. Pel seu pas com a professor era d’obligada consultar també l’arxiu de la Universitat de Barcelona, on es conserva l’expedient de Joan Mañé, així com l’Arxiu Administratiu de l’Ajuntament de Barcelona on hi ha els diferents informes de la Junta de la Societat de Foment de la Il·lustració. A l’Arxiu de l’Arquebisbat de Barcelona, s’hi conserva la documentació sobre el primer matrimoni d’en Mañé amb Amàlia Fenellosa i la polèmica que va comportar.
· En clau molt més personal, hem fet també referència a tot allò que el vinculava amb els seus amics. Per això, hem consultat l’Hemeroteca de Barcelona (Casa de l’Ardiaca) i la Biblioteca de Catalunya on es conserven diferents conjunts epistolars. Un indret de recerca molt important ha estat la Casa Museu Joan Maragall (Barcelona) i la Casa Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú). En el primer cas, dins dels seus fons, hi podem trobar tot un conjunts de documents de Mañé inèdits i que van ser recollits per Joan Maragall, com, per exemple, l’única entrevista que va concedir escrita en català. En el segon cas, hi ha tot un conjunt de cartes tant de Mañé com d’Amàlia Fenellosa.
· La recerca documental també ens ha portat a cercar documentació que es troba en mans privades. És el cas de la documentació propietat dels descendents de la casa Brusi. Tot i que aquesta documentació es remunta els seus inicis el 1847, quant a la temàtica del nostre treball hem pogut trobar informació i noticies referents als seus primers anys de Mañé a Barcelona.
2- L’epistolari entre el propi Mañé i Benet de Llanza, que vam recopilar i publicar l’any 2002, ha esdevingut una font molt important. Aquest epistolari consta de 143 cartes, de les quals n’hem fet servir 48 per a aquest treball.
3- També hem fet un buidat de la premsa del seu temps, sobretot d’aquelles publicacions a què es va vincular el propi Mañé, però també de noticies on es fa menció a la seva persona. Unes publicacions que hem pogut consultar a l’Hemeroteca de Barcelona, la Biblioteca de Catalunya i a la Biblioteca Nacional amb seu a Madrid.
CONCLUSIONS
Amb la fi de l’Absolutisme, que havia deixat rere seu un reguitzell de persecucions, silencis i ostracisme, es va donar pas a la violència generalitzada, sota els governs liberals, dins de la societat civil catalana i al llarg del període que comprèn la guerra carlista. Una situació que va afectar d’una manera molt sentida les diferents llars catalanes. En el cas que ens ocupa, els Mañé i Flaquer, va donar lloc a la seva emigració a la recerca d’un espai de major seguretat, Tarragona. Aquell va ser un període marcat per la seva vinculació a la defensa del liberalisme, amb el ingrés a la Milícia Nacional, i sota un marc de dificultat que van haver que superar, motivat per una profunda crisis econòmica, que molts cops els va dur a haver d’emigrar a alguna de les diferents colònies d’Amèrica, com va ser el cas dels seus germanastres.
Davant d’aquesta situació, i amb una pau bèl·lica, però no social, el jove Mañé va decidir provar sort en un altre indret, Barcelona. Una ciutat que vivia la renovació i la conflictivitat en l’àmbit cultural. El pas d’un romanticisme afrancesat cap a un romanticisme germànic i britànic, amb la victòria d’aquest últim model, va donar lloc a la construcció d’una cultura nacional sota l’aixopluc de la burgesia. Una cultura que va menysprear els esdeveniments revolucionaris dels anys trenta i principis dels anys 40, per cercar una consciència pròpia i una pau social, gràcies el redescobriment dels episodis i els mites més rellevants de la història de Catalunya. Aquest procés duia inserit el fet inevitable que tot un conjunt de joves anessin abandonat els seus postulats progressistes i revolucionaris per començar a abraçar el conservadorisme, que va tenir, en la religió i el fet nacional, els elements primordials que cercaven per a la regeneració de la societat i la cobejada pau social.
La premsa va convertir-se en el camp de batalla d’aquesta lluita generacional i política, on es va consolidar finalment la cultura nacional, però també es va convertir en el millor indret per fer-se un nom. A diferència de la majoria dels seus coetanis, més centrats en fer una carrera política, el cas d’en Mañé és el preludi del naixement del periodista professional, encara a les beceroles en aquells temps, que començarem a trobar en el moment que va entrar a formar part de la redacció del Diario de Barcelona.
