Aquesta tesi es centra en la figura de Joan Mañé i Flaquer (1823-1901) i la petjada que va deixar en el món de la premsa i la cultura catalana, des del seu naixement, el 1823, fins al moment de la Revolució del 1868, coneguda com la Gloriosa. Un període de la història de Catalunya, però també espanyola, que va marcar el traspàs de l’Antic Règim fins l’eclosió del poder lliberal.
A partir de tot un conjunt de documentació inèdita, així com un sistemàtic buidat de la premsa del seu temps, tan barcelonina com madrilenya, s’ha reconstruït i analitzat la seva vida i la seva obra durant tan periodística com literària.
En Mañé va destacar com a periodista a les planes del Diario de Barcelona, però sobretot va concebre la premsa des d’una perspectiva capitalista, on hi va entendre que era tant important la informació com els resultats econòmics, trancant amb anteriors models fixats en la difusió de la ideologia política de cada capçalera. També va ser un dels impulsors del catalanisme polític, des de la recuperació cultural i la identitat de Catalunya com a una nació dins d’una altra, l’espanyola. Una idea que creix amb els seus estudis històrics, antropològics i lingüístics. Però per defensar la seva pervivència era necessària la descentralització de l’estat, defensant la necessitat d’un sistema autonomista, no solament per Catalunya, sinó per la resta de regions i nacionalitats que coexistien dins d’un estat que els negava i els marginava.
