Tomàs Colom i Canals analitza el debat que es generà entre els anys 1975-1980 entorn de les implicacions polítiques, socials i culturals del fenomen immigratori. El nucli fonamental del treball el constitueixen sis entrevistes realitzades a figures polítiques i intel·lectuals de relleu que prengueren part important en el debat.
Aquest treball va sorgir de la preocupació pel que considero insuficient i inadequat debat sobre la immigració d’avui a Catalunya.
Partia de la constatació de les grans dimensions del fenomen, la certesa de les fortes implicacions de tot ordre que això per força ha de tenir per la nostra societat, i de la convicció de que hi ha una manca de lideratge polític i intel·lectual en un debat urgent, al que com tot sovint ens passa, arribem tard.
Els mesos transcorreguts des de la tria del tema no han fet més que confirmar aquesta idea.
El plantejament de sortida consistia en realitzar una aproximació al debat al voltant de la immigració en els anys de la Transició, no pas per buscar paral·lelismes entre la immigració viscuda a Catalunya durant els anys cinquanta, seixanta i primers setanta, i la d’avui en dia, o per trobar diferencies i similituds entre aquell context i el nostre. Del que es tractava era d’apropar-se al debat entre els anys 1975 i 1980 per veure des de quines perspectives es va afrontar. Si independentment de les diferents posicions intel•lectuals i polítiques que hom defensés, s’era conscient de les implicacions que la immigració rebuda durant el franquisme a Catalunya havia de tenir sobre la realitat política i social que es volia transformar, és a dir, sobre l’anomenat procés de reconstrucció nacional.
Immediatament vaig contemplar la possibilitat de comptar amb les aportacions de persones que haguessin tingut un especial protagonisme, polític o intel·lectual, en aquest debat al voltant de la immigració o que en poguessin fer avui una valoració dels aspectes que a mi m’interessaven. Prèviament vaig realitzar un treball bibliogràfic per tal de dibuixar una panoràmica general de la immigració durant el franquisme, de la mateixa Transició i del debat que ens ocupa, alhora que per preparar les entrevistes.
El que ha acabat succeint és que les col·laboracions aconseguides s’han traduït en la transcripció de sis entrevistes, que pel seu interès, perquè es tracte d’una font d’informació pròpia, i per la seva extensió (donada les limitacions imposades en aquest treball una setena entrevista a Lluís Cabrera, del col·lectiu Els altres andalusos, no hi ha sigut inclosa) han esdevingut la part central del treball, i al meu entendre el justifiquen per si soles.
Per això finalment, aquesta introducció al debat sobre la immigració a la Transició consta formalment de dues parts. La primera es subdivideix en tres: una visió general de la Transició a Catalunya des d’una perspectiva política, una descripció de la magnitud del fenomen migratori viscut per Catalunya durant la dictadura, i un recull dels aspectes i moments més destacats del debat sobre la immigració en el context del procés de reconstrucció nacional i de recuperació de les llibertats.
