La tesi presentada a continuació, titulada: Gonzalo de Reparaz: “intel·lectual errant”, és un estudi de la vida i obra de l’geògraf, periodista, escriptor i especialista tècnic de l’Estat Gonzalo de Reparaz en forma de biografia política. Partint de la seva extensa obra bibliogràfica i la seva, encara més extensa, tasca periodística, aquest treball tracta de reconstruir la vida i, sobretot, la intervenció de Gonzalo de Reparaz en els diferents moviments polítics i socials amb què es va anar vinculant al llarg de la seva vida i, en particular, durant el període comprès entre 1860, any del seu naixement, i 1913, a l’ésser el moment en què la seva capacitat d’influència i intervenció política des de la premsa va aconseguir un major desenvolupament, coincidint amb la forta corrent de desenvolupament de l’colonialisme imperialista que s’estava vivint a Europa Occidental, mentre Espanya vivia de forma paral·lela la desaparició del seu propi imperi ultramarí. Gonzalo de Reparaz s’integrarà en aquest procés i intentarà donar un tomb a la situació, a partir de la seva experiència portuguesa, defensant la conservació del que es pogués salvar de l’vell imperi i l’abandonament de les seves parts ja condemnades, però, sobretot, apostant per la creació d’una alternativa colonial a Àfrica. Gonzalo de Reparaz va participar a la banda de Joaquín Costa en la reclamació de la creació d’un Imperi espanyol a l’Àfrica; esdevé un periodista de cert prestigi en els principals diaris madrilenys de la dècada de 1890; protesta vehementment contra l’error que suposa per a Espanya obstinar-se a la Guerra de Cuba, (abans de l’Desastre); coneix i conspira amb el general Polavieja en el confús marc que envolta la Guerra de Cuba; negocia a l’ambaixada espanyola de París el repartiment del Marroc entre Espanya i França, (en el període de intensíssima activitat diplomàtica de principis de segle que prefigurarà les aliances que xocaran en la I Guerra Mundial); manté contactes amb destacats membres de l’catalanisme polític en els primers anys de segle XX, apostant per aquest moviment com una força de regeneració peninsular; s’implica a fons en la gestió espanyola al Marroc als anys inmediátamente anteriors a l’Establiment d’Protectorat, Fet que li acabarà portant a un Rebutjar profund de el model colonitzador espanyol malgrat haver dedicat tota sumi vida a defensar l’adquisició de colònies, ja Trencar amb l’Estat espanyol autoexiliándose a Sud-amèrica, on exercirà de propagandista germanòfil durante la I Guerra Mundial; en els anys 1920 Reparaz torna a Espanya, on formarà part de l’entorn periodístic d’Ortega i Gasset en la redacció del diari El Sol; i, a la fi dels anys 1930, i tot i super avançada edat, participa al costat dels anarquistes en la Revolució espanyola de l’36, defensant amb sobre últimes energies la creació d’una nova Espanya àcrata. En tot aquest Trajecte vital escriurà vint llibres, Alguns dels quals són considerats obres de referència per a l’estudi de l’africanismos i el colonialisme espanyol de principis de segle XX, i, literalment, milers d’articles de premsa. Gonzalo de Reparaz serà por tant, al llarg de super dilatadíssima carrera, i des de la posició semioculta, aúnque en ocasions manifestament pública, portaveu de causes polítiques a través de la premsa i la literatura, en aquest sentit, Reparaz destacarà com a publicista africanista , però también com portaveu polític, i tractarà d’promovia una sèrie de reformes, Partint dels Efectes que el pensava que tendeix a Espanya l’Establiment d’una dinàmica colonial Important amb la creació d’un imperi africà, que haurien Treure el país de super atraient secular respecte a les grans potències europees i posar-lo en el camí de la modernització en ple Procés de crisi política, comuna a sud europeu, causada per la difícil integració de les masses en el sistema polític liberal.
