Tesis Doctorals
2018-2019

Estudi analític del repertori registrat en el Llibre 51 de la Casa de Comèdies de Montevideo (1814-1818). Repercussió de l’activitat teatral madrilenya a la conca de l’Plata

Autor: Macchi Cabrera, María del Carmen

Director: Dr. Xosé Aviñoa

Universitat de Barcelona, 2019

El “Estudi analític de l’repertori registrat en el Llibre 51 de la Casa de Comèdies de Montevideo (1814-1818): repercussió de l’activitat teatral madrilenya a la conca de l’Argent” ens remet a el coneixement de la relació entre Espanya i Montevideo a través d’ les obres que, en les seves diferents gèneres de teatre i de la música, apareixen llistades en un manuscrit oriünd de l’Ex Arxiu Administratiu de Montevideo. Com a objectius proposem estudiar les dades proporcionades pel Llibre 51 en les seves diferents parts (Càrrec i Data. Inventari (s)) i conèixer el perfil de l’repertori d’obres de teatre espanyol, de diferents èpoques, fases, gèneres i autors contingut en un els Inventaris, així com també els títols representats en la temporada realitzada entre agost de 1814 a febrer de 1815 de la mateixa origen. A la temporada van ser representats 47 títols diferents de gèneres teatrals amb participació de la música, d’autors reconeguts de el Segle d’Or Espanyol i especialment de el Teatre de l’Segle XVIII a Madrid dins de les tendències de teatre neoclàssic i, principalment, de l’anomenat teatre popular. Per a la identificació dels títols i corresponents autors, fases i tendències partim per a la recerca de publicacions amb dades primàries que permetessin el reconeixement dels mateixos a partir de l’criteri de títols idèntics o gairebé idèntics, complets o incomplets. Transcrivim totes les dades en respectius quadres i els títols amb les corresponents informacions de les fonts publicades. L’anàlisi va ser realitzat utilitzant el concepte de polifonia a través de l’diàleg amb les fonts i autors consultats per delimitar el tipus de relació entre totes aquestes veus i la circulació d’aquest repertori. Els resultats assolits proporcionen una adequació d’aquest terme a partir de les característiques polifòniques d’aquest diàleg; una revisió de les afirmacions sobre el neoclassicisme com a tendència predominant segons alguns autors uruguaians i la relació de l’activitat teatral en aquest Coliseu amb la funció de teatre com a institució i la repercussió, o no, d’aquest repertori en els ideals de la Independència o en la concepció de teatre com a centre de diversió o entreteniment.