Aquest treball d’investigació pretén presentar i analitzar la correspondència mantinguda entre Luigi Sturzo -sacerdot fundador del Partido Popolare Italiano– i Jaume Ruiz Manent per tal de conèixer les relacions d’Sturzo amb la democràcia cristiana catalana durant els anys immediatament anteriors a la Guerra Civil. La presència d’àmplia documentació inèdita permet donar una nova panoràmica de la visió d’Sturzo de la problemàtica político-social espanyola dels anys immediatament anteriors a la Guerra Civil, i mostrar la dinàmica de les relacions internacionals de la Democràcia Cristiana en aquest període.
El present treball, a través de l’anàlisi de part d’aquesta correspondència que es va mantenir entre 1929 i 1937, es vol contribuir encara parcialment en la millora de la informació sobre una etapa tan crítica, tumultuosa i delicada de la història espanyola, amb especial atenció a Catalunya.
