El present treball se centra en el període de construcció de l’estat d’Etiòpia durant la fase crítica de 1855 a 1911, coincidint amb el regnat dels emperadors Tewòdros II, Yohannes IV i Menelik II. L’objecte d’anàlisi és el conflicte italo-etíop com a fundador de la concepció moderna de l’estat en combinació amb una dinàmica de centralització i aglutinament iniciada a mitjans del segle XIX Aquesta dinàmica de centralització no és, tanmateix, del tot novedosa.
L’objectiu és dur a terme una doble aportació: en primer lloc, proposem una aproximació a la història d’Etiòpia a partir de la presentació del recorregut històric d’aquell país, tot i que limitant-nos al seu desenvolupament polític i a alguns dels debats que els especialistes sobre el país o sobre l’Àfrica del nord-est, consideren de la màxima importància. La idea és iniciar una recerca que al meu entendre manca de tradició a l’estat espanyol, tot i la presència significativa d’especialistes en Àfrica per a determinats períodes i àrees regionals.
En segon lloc, suggerim una anàlisi de l’etapa que va de 1855 a 1911 com a període clau de l’Etiòpia moderna, tot adoptant el terme Modernització com a categoria d’anàlisi.. Aquesta es sustenta sobre un procés certament real, tot i que distingible d’altres com els de desenvolupament o industrialització. El cas etíop és, en termes materials o d’infrastructures, escassament tangible. Tanmateix des de la perspectiva d’una penetració cultural i, sobretot, de la construcció de l’Estat, adopta plena vigència. La independència aconseguida a partir de la Batalla d’Adwa i el procés d’estabilització que se’n seguí són el marc de referència clar en el nostre estudi. Es tracta, doncs, dels elements fundadors d’aquesta construcció o renaixement de l’Estat tradicional sobre un procés recent. La comparació amb altres casos de modernització, com són Japó i Egipte, situa en un context més ampli el procés de modernització com a tal. Les aportacions que aquest document ofereix són l’anàlisi del procés modernitzador etíop en concret, conjuntament amb la proposta comparativa (sobre un conjunt de característiques, i no amb caràcter quantitatiu), d’una banda i, de l’altra, una aproximació gairebé pionera a la història d’aquest país són les aportacions que aquest treball ofereix.
