Xavier Cobos Guixé analitza en aquesta tesi la producció cinematogràfica delSindicato de la Industria del Espectáculo de Barcelona durant la Guerra Civil centrant-se en l’anàlisi de dues pel·lícules, Aurora de Esperanza i Barrios Bajos.
Tot i la gran abundància d’obres que formen i engloben l’estudi de la Guerra Civil Espanyola de 1936, avui dia encara és possible trobar a les llibreries noves publicacions que segueixen fent referència directa a aquesta època tan convulsa i complexa de la vida catalana i espanyola. L’aparició de noves obres, no deixa de mostrar-nos que, indubtablement no hi ha un anàlisi o un estudi a fons de totes les activitats dutes a terme durant l’enfrontament bèl·lic espanyol, i per tant, no la podem considerar com una època ja tancada, històricament parlant.
La Guerra Civil de 1936, va transformar una societat dividida, un territori fraccionat. Va ser una època de canvi, un període de modificacions de tots els aspectes de la vida de les persones, aquestes, van patir mutacions jurídiques, socials i econòmiques. Va condicionar la vida de milions d’espanyols, va decidir el futur de molts altres, va enfrontar ideologies, va destruir famílies, va crear nous poders, en va fer desaparèixer altres. És una guerra que va estar a cavall entre les velles maneres de fer la guerra i les noves tècniques que perfeccionaven l’enfrontament armat. Aquests ínfims exemples exposats ara, ens poden fer veure la gran quantitats de factors que van produir-se, van influir i van condicionar en l’excepcional Estat de Guerra de l’Espanya dels anys 30.
La gran complexitat del conflicte i la multitud d’elements que hi van formar part, em va permetre plantejar i estructurar un projecte d’investigació d’allò que fins al moment era força desconegut per la majoria d’historiadors, la cinematografia durant la Guerra Civil, i més concretament la producció fílmica del sindicat cenetista a través del Sindicato Único de Espectáculos Públicos, primer, i pel Sindicato de la Indústria del Espectáculo després. Amb el projecte ja decidit, vaig veure convenient, amb ajuda i consell de Josep Maria Caparrós Lera, d’adjuntar una nova part al projecte en execució, l’annexió d’un nou i ambiciós aspecte que em permetia, en major mesura, aprofundir en la temàtica. Aquest element no va ser altre que l’anàlisi dels dos films base conservats de la producció fílmica llibertària. No són altres que Aurora de Esperanza, de Antonio Sau de Olite i Barrios Bajos de Pedro Puche.
