Els més recents estudis sobre els canvis en l’estructura ocupacional en els processos d’industrialització han qüestionat les teories generals sobre la contribució dels diferents sectors al creixement econòmic, donant nova rellevància al sector serveis. Tal com s’ha assenyalat en diversos estudis, si poguéssim superar el tradicional subregistre del treball femení aquesta importància encara seria més elevada. Aquesta línia de recerca ha contribuït a donar un nou impuls a l’interès per l’estudi del sector serveis, que ha tingut una importància i una anàlisi menor per part de la història econòmica i social; com a conseqüència, també s’ha atorgat rellevància a un millor coneixement del servei domèstic. Aquesta tesi té com a objectiu contribuir a un millor coneixement del sector des de l’estudi del servei domèstic a la ciutat de Barcelona entre el 1900 i el 1950. En ella s’analitzen els canvis de l’estructura intrasectorial i de la composició de gènere de la mà d’obra emprada en aquest sector; el paper de l’Estat i de les associacions obreres en els canvis en l’estructura ocupacional del sector o de les condicions laborals i de protecció sociolaboral. Veurem com la diversitat d’oficis i professions que havien conformat el servei domèstic durant el període preindustrial havia anat desapareixent progressivament al llarg dels segles XVIII i XIX.
Així al segle XX s’estava consolidant la pèrdua d’heterogeneïtat del sector reduint-se a la figura de la “noia a tot estar” capaç de realitzar múltiples tasques domèstiques i de cura, perdent, en aquest procés, valor, tant en condicions laborals com en estatus social. D’aquesta manera, també s’estava completant el procés de feminització que, alhora, estava contribuint a precaritzar aquest sector econòmic empitjorant la seva posició social dins del mercat de treball barceloní. Així mateix, s’analitza la formació del mercat de treball del servei domèstic, l’origen sociodemogràfic dels seus treballadors i treballadores i el funcionament de l’esmentat mercat a través de les institucions i els mecanismes intermediaris entre l’oferta i la demanda de servei domèstic. Alhora, s’estudien també les condicions salarials i laborals, així com l’associacionisme de diferent signe i la posició dels diferents actors socials (Estat, sindicats, patronal i treballadors/es domèstics) davant la situació del servei domèstic. Per realitzar aquest treball he utilitzat diferents fonts de caràcter heterogeni per tal d’encaixar-les i aproximar-me a la situació d’un grup laboral que disposa de poques fonts de caràcter homogeni. En aquest sentit, en primer lloc, he realitzat un recorregut per les lleis i normatives que afectaven el servei domèstic, la jurisprudència emesa pels tribunals i les anàlisis realitzades per la doctrina jurídica. En segon lloc, s’ha analitzat la variada documentació de diverses institucions públiques i privades (Ajuntament, Diputació de Barcelona, Diòcesi de Barcelona, Escola Popular de la Dona, etc.) així com la informació estadística emesa per alguns d’aquests organismes. Així mateix, els Censos Nacionals de Població, complementats amb altre tipus d’informació estadística (padrons, estadístiques emeses per organismes locals, etc.), m’han permès examinar l’estructura del sector domèstic. En tercer lloc, la premsa, tant la burgesa com l’obrera, ha estat central en aquest treball. Així doncs, s’han buidat exhaustivament els diaris La Vanguardia i Solidaridad Obrera. Finalment, també he buidat els expedients judicials conservats de les demandes presentades pel servei domèstic davant dels tribunals de caràcter laboral (tribunals industrials i magistratures de treball).
En definitiva, durant la primera meitat del segle XX, a diferència del que succeïa durant el període preindustrial –on en el sector convivien homes i dones amb diversitat d’edats i orígens socials–, el servei domèstic barceloní concentrava noies joves de classes populars que arribaven a un sector econòmic que s’havia anat precaritzant: desregulat normativament, desatès sindicalment i amb males condicions salarials i laborals, s’havia empitjorat la seva posició en el mercat de treball urbà barceloní. Analitzar aquest sector històricament permet observar com aquesta situació va consolidar unes condicions que contribueixen a explicar l’actual fragilitat d’aquest sector econòmic, tal com mostren les darreres dades de l’OIT.
