L’objecte d’estudi d’aquest treball d’iniciació a la recerca ha estat l’evolució històrico-política del Parlament Europeu (PE), a partir de la descripció de les diferents fases per què ha anat passant aquesta institució de la Unió Europea (UE), des dels seus antecedents fins a l’actualitat. I en particular, l’anàlisi de les primeres eleccions directes per sufragi universal del PE l’any 1979 i el seu grau d’influència posterior. D’altra banda, aquest treball més ampli ens ha servit per aplicar els coneixements adquirits sobre un esdeveniment més concret. Aquest ha estat la investigació de l’actitud, del PE en general, i de cadascun dels seus grups polítics en particular, durant el procés entre la declaració d’independència d’Eslovènia, el juny de 1991, fins al seu reconeixement per part de l’aleshores Comunitat Europea (CE), el gener de 1992, i que presentem com a annex.
La metodologia utilitzada ha estat la de recerca històrica, a partir d’un estudi diacrònic sobre el PE. Hem fet un buidatge inicial de la important bibliografia existent, la majoria en anglès i francès, seguit de la lectura d’una sèrie de monografies i articles específics per a cadascuna de les parts en què es dividia el treball. Hem estudiat també els tipus de fonts primàries que genera aquesta institució (actes, resolucions, propostes de resolució, debats, informes, qüestions parlamentàries…), a més de les monografies i els opuscles editats pel mateix PE.
Sobre el treball en si, com a antecedents d’assemblees parlamentàries d’àmbit universal, hem analitzat l’Assemblea de la Societat de Nacions i l’Assemblea de Nacions Unides. A nivell regional europeu, trobem l’Assemblea de la Unió Europea Occidental, l’Assemblea del Benelux i el Consell Nòrdic, però la més vinculada al PE ha estat sens dubte l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa. En general, aquestes assemblees han compartit una sèrie de característiques comunes, com ara la designació dels representants pels Parlaments nacionals, el caràcter consultiu i deliberant, les reunions espaiades en el temps, la diversitat lingüística i la representació proporcional dels Estats en funció de la població.
