Aquesta investigació és una aproximació a les relacions dialèctiques existents entre el moviment veïnal dels barris del Poble-sec i Montjuïc (Barcelona) i les institucions municipals durant els governs d’esquerres de la ciutat (1979-2011). Durant el tardo franquisme i la Transició el moviment veïnal va aparèixer amb força a Barcelona així com a la resta de ciutats de Catalunya i Espanya. En aquells anys aquest moviment veïnal va esdevenir, sobretot a Barcelona, un actor de primer ordre per posar contra les cordes el poder local franquista i assolir el canvi democràtic en l’àmbit municipal. Amb l’arribada dels ajuntaments democràtics el paradigma dialèctic i relacional entre el moviment veïnal i les institucions municipals va canviar. Les reformes que va introduir el consistori democràtic barceloní van establir uns canals de participació ciutadana que vehicularien i canalitzarien aquest diàleg entre el veïnat organitzat i el govern municipal. Aquesta investigació es centra en l’anàlisi i estudi d’aquests òrgans de participació –posant el focus en els barris del Poble-sec i Montjuïc- i en els resultats que aquesta relació dialèctica va tenir per la seva evolució i transformació. A través d’aquest anàlisi es permet copsar com les limitacions i mancances d’aquestes normatives de participació, així com les dinàmiques que aquestes generen al moviment veïnal i a les institucions, influencien en el desenvolupament i evolució del model de gestió de la ciutat i, per tant, en les transformacions que Barcelona i els seus barris experimenten. Un model de gestió implantat l’any 1979 amb l’arribada al poder de les forces d’esquerra i que evoluciona fins a implossionar l’any 2011 quan aquestes perden l’alcaldia.
