La present tesi analitza el lliure pensament a Catalunya durant els anys del Sexenni Democràtic (1868-1874) i de la Restauració (1874-1923). Es parteix de la premissa de considerar el moviment lliurepensador com una creació cultural gràcies a la qual un conjunt d’individus construïren unes eines comunes d’interpretació de la realitat i les utilitzaren per crear unes identitats compartides i mobilitzar-se conjuntament. La tesi s’inicia amb un capítol introductori que analitza la historiografia sobre el lliure pensament -a nivell internacional i català- per fonamentar metodològicament la investigació. Així mateix, s’analitza també la historiografia sobre anticlericalisme que proporciona algunes claus interpretatives per contextualitzar l’activisme anticlerical del moviment lliure pensador. El segon capítol, s’endinsa ja en l’anàlisi del lliure pensament català a partir d’un dels seus principals cavalls de batalla: la fonamentació filosòfica i científica de les doctrines lliurepensadores.
Després d’aquests dos capítols inicials, que presenten el subjecte d’estudi i delineen les seves faccions principals, la tesi s’estructura en dos grans blocs. El primer analitza la morfologia del lliure pensament català i està format per quatre capítols que analitzen, respectivament, les confluències del moviment lliure pensador amb les heterodòxies espirituals i els moviments d’oposició al Sexenni i a la Restauració, les diferents xarxes lliurepensadores existents a Catalunya, les organitzacions lliurepensadores de Barcelona i municipis adjacents i les organitzacions lliurepensadores de la resta del Principat.El segon bloc analitza els principals camps d’actuació del lliure pensament: la lluita pel domini de les consciències femenines, l’educació laica i el ritualisme civil, que s’analitzen en tres capítols diferenciats.
La investigació, doncs, té com a punts centrals l’anàlisi de l’estructura organitzativa del lliure pensament i els seus múltiples recursos i pràctiques culturals, que foren essencials en la configuració d’unes identitats lliurepensadores molt plurals que feren impossible la creació d’organitzacions unitàries mínimament permanents però, al mateix temps, ajuden a explicar la seva capacitat de concurrència i mobilització a finals del segle XIX i principis del segle XX.
