Treballs D.E.A.
2002-2003

L’imperialisme nord-americà a Vietnam a través de les revistes estudiantils de los universitarios de Barcelona (1957-1973)

Autor: MERINO, Elena

Director: Dr. Andreu Mayayo Artal, catedràtic

Universitat de Barcelona, 2002-2003

 

Replantejar el suposat aïllament del moviment estudiantil català opositor a la Dictadura abans de 1968 a partir de l’anàlisi del tractament de l’imperialisme nord-americà a Vietnam a la premsa estudiantil barcelonina, és l’objectiu principal d’aquesta investigació, que a partir d’una anàlisi hemerogràfica exhaustiva, presenta una nova visió de les relacions internacionals del moviment estudiantil barceloní durant la dictadura franquista.

La història de l’antifranquisme com a front d’oposició a la dictadura té un gran interès. En ocasions anteriors he tingut l’oportunitat d’estudiar aquest tema des de diferents punts de vista i sempre m’ha sorprès l’escassa bibliografia que li dedica una anàlisi profunda i concreta. Hi ha alguns aspectes que es tracten de manera superficial o que ni tan sols es mencionen. A un d’aquests temes hi dedico jo l’investigació: Concretament a l’estudi de l’interès que tenien els estudiants antifranquistes de la Universitat de Barcelona pels esdeveniments que s’estaven produint en el marc internacional de la dècada de 1960 (inclòs els contactes amb companys estudiants de l’estranger).

L’opinió dels historiadors apareix dividida al respecte: Historiadors com Muniesa (Dictadura y Monarquía en España, de 1939 hasta la actualidad) o Tusell i Alted (La oposición al régimen de Franco: estado de la cuestión y metodología de la investigación) coincideixen en que els estudiants focalitzaven la seva atenció en la lluita contra la dictadura per arribar a assolir un sistema democràtica i que, per tant, es mantenien al marge dels esdeveniments internacionals, així com dels estudiants dels altres països.

Per altra banda, historiadors com Colomer (Els estudiants de Barcelona sota el franquisme), Maravall (Dictadura y disentimiento político. Obreros y estudiantes bajo el franquismo) o Palazuelos (Movimiento estudiantil y democratización de la Universidad), opinen que només a partir de la radicalització que té lloc en el si del moviment estudiantil espanyol a partir de 1968 es comença a detectar l’interès d’alguns estudiants pels esdeveniments internacionals, i es poden començar a establir analogies amb les avantguardes estudiantils d’altres països, així com temes d’interès i plantejaments.