No hi ha cap dubte que un dels camps que mes avança als últims anys, és el de la història cultural, el qual s’està convertint en un element de matis i complement a la història política. Paral·lelament a aquests interessos de investigació s’han trobat un punt d’equilibri metodològic entre el tractament del impacte de les propostes culturals, ideològiques i polítiques en les masses, i el paper de les individualitats, de manera que tot allò ha revertit en una nova mirada cap a la dimensió dels treballs biogràfics. La tesi que presenta el Dr. Victoriano Durán parteix d’aquests pressuposts, ja que pretén avançar en l’estudi de la dimensió cultural en el franquisme a partir de l’estudi de les complicitats i xarxes culturals en les que va participar el destacat metge barcelonès. Certament, la figura del doctor Agustí Pedro i Pons es sobradament coneguda al mon de la medicina, ja que va marcar una decisiva petjada tant per les seves investigacions com per la seva tasca de docent i mestre de metge. No obstant, si limitem el seu paper en aquest sentit estricte oblidem part de la seva activitat. I es que sabem que en molts casos els professionals (metges, advocats, arquitectes, …) han sigut un sector d’enorme dinamisme mes enllà del seu entorn laboral estricte, i que individualment o a través de les seves escoles professionals van desenvolupar una important tasca cultural que transcendia el seu treball diari.
El busseig previ de Victoriano Durán en l’arxiu del doctor Pedro i Pons, permet plantejar una investigació que va a donar llum precisament a aquesta tasca de dinamitzador cultural, molt relacionada amb la seva visió del mon universitari. Gracies a aquest ric arxiu, aquesta investigació podrà analitzar moltes de les xarxes culturals de l’època, algunes formals, però d’altres mes difícils de percebre, i podrà indicar relacions mes fluides del que normalment es sosté entre la cultura oficial i altres iniciatives independents. El professor doctor Agustí Pedro i Pons (1898-1971) va ser catedràtic de patologia i clínica mèdica de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. Va destacar àmpliament per treballs com el “Tratado de Patologia i Clínica Médicas”, i per la creació de l’ escola de medicina mes reputada de l’estat espanyol i la projecció dels seus deixebles dins les especialitats mèdiques. Considerat el metge consultor mes important, la seva fama va traspassar fronteres, i va obrir nous camins a la medicina contemporània dins l’època de l’Espanya franquista. Gran bibliòfil i amant de les arts i la cultura catalana, va destacar com un gran mecenes i protector de les arts. Un gran home de negocis, i una persona amb gran sensibilitat humanística. Faceta desconeguda fins ara. La investigació dona a conèixer un personatge des de la faceta social i cultural, per ara poc estudiada i posa en valor aquesta gran figura amb molta transcendència històrica dins la medicina i sobre tot social i culturalment, on des de l’ombra va destacar molt àmpliament en la protecció de la cultura catalana amb una implicació molt forta. Per tant amb la tesi es posen uns fonaments molt sòlids en el que es la recuperació i reivindicació de la figura del metge i obre la porta a la recuperació de personatges íntimament lligats amb el catalanisme però amb vincles al franquisme.
