Aquest treball d’investigació té per objectiu principal fer un anàlisi del posicionament de les Nacions Unides entorn al conflicte a Palestina i Israel des dels acords d’Oslo fins a la crisi humanitària de 2007. Al mateix temps però busca donar una visió general sobre el conflicte a Israel i Palestina destacant aquells aspectes i moments en els quals els diferents estudis han centrat l’atenció i la interpretació.
Una de les motivacions principals de l’estudi és la voluntat d’estudiar sistemàticament la documentació de les Nacions Unides respecte a la qüestió palestina, ja que es tracta d’una font important en la qual pocs estudis han aprofundit.
El plantejament inicial del treball és analitzar quin ha estat el posicionament vinculant de l’ONU al voltant del conflicte i en quins aspectes l’organització ha centrat l’atenció. Fet que comporta també plantejar una recerca entorn de l’impacte humanitari i les necessitats de la població palestina.
Les fonts utilitzades per a realitzar aquesta recerca es troben principalment als arxius de les Nacions Unides i també als d’altres organitzacions internacionals. La majoria d’aquests són accessibles a través de la xarxa i són un bon exemple de com les noves tecnologies permeten l’accés a fons arxivístics i a documentació primària de gran utilitat. A més a més he consultat una amplia bibliografia amb la finalitat de realitzar un estat de la qüestió i donar una visió general sobre el tema.
L’estudi l’he realitzat a partir de l’anàlisi de tots els Informes del Secretari General de les Nacions Unides dirigits al Consell de Seguretat i a l’Assemblea General respecte la situació al Pròxim Orient i la qüestió palestina, així com d’aquells aspectes referents al conflicte de tots els informes de seguiment a les Forces Provisionals de les Nacions al Líban, a les resolucions 1559 i 1701 del Consell de Seguretat i a les Forces de les Nacions Unides d’Observació de la Separació, durant el període estudiat. He inclòs també l’anàlisi dels projectes de resolució i les resolucions del Consell de Seguretat que fan referència a la qüestió palestina. A partir de l’anàlisi d’aquesta documentació dels organismes vinculants de les Nacions Unides hem pogut veure el posicionament oficial de l’organització, en el període en el qual s’emmarca l’àmbit d’estudi.
A continuació he estudiat l’impacte humanitari als Territoris Ocupats, he utilitzat principalment documentació dels diferents organismes del Sistema de les Nacions Unides: els principals informes i resolucions de l’Organització Mundial de la Salut referents als Territoris Ocupats, alguns dels informes regionals del Programa de Nacions Unides pel Desenvolupament, els informes d’emergència de l’Agència de les Nacions Unides pels Refugiats Palestins al Pròxim Orient (UNRWA), i especialment els informes del relator especial de les Nacions Unides sobre la situació dels drets humans als territoris palestins ocupats, que ens aporten un recull d’informació, dades, anàlisis i memòria oral de diferents organismes que treballen sobre els drets humans a la regió. Al mateix temps també he estudiat alguns informes d’altres organismes com el Comitè Internacional de la Creu Roja, Amnistia Internacional i l’organització Human Righs Watch. Finalment he fet un anàlisi comparatiu entre l’impacte humanitari i les diferents converses de pau que s’han produït al llarg del període.
El treball es divideix en dues parts: la primera consisteix en un estat de la qüestió sobre la història del conflicte i en la segona s’analitza el posicionament de la ONU des dels acords d’Oslo fins al setembre de 2007 i un dels aspectes fonamentals que se n’extreu: l’impacte humanitari als Territoris Ocupats.
L’estat de la qüestió dóna una visió general entorn els diferents aspectes o objectes d’estudi clau en l’anàlisi del conflicte. El primer tema que s’aborda son els palestins, del qual es dóna una visió general a partir dels diferents estudis que s’han centrat en l’evolució històrica, política i social de la població palestina, fent especial referència al debat historiogràfic entorn de l’origen del problema dels refugiats, a l’evolució de les elits i dels moviments polítics, i a l’evolució de la situació de la població palestina. El segon tema, són els estudis entorn d’Israel que es centren principalment en la seva història ideològica i política, des dels inicis i els fonaments del sionisme fins a la política exterior de l’Estat d’Israel, passant per les diferències polítiques internes, que han influït de forma determinant en l’evolució del conflicte. El tercer tema de l’estat de la qüestió, fa referència a un dels aspectes més estudiats: les confrontacions i els diàlegs entre Israel i els països àrabs o els dirigents dels moviments polítics palestins. Tant des de la perspectiva de les relacions internacionals com des de les anàlisis dels propis participants en les negociacions, aquest tema ha generat un intens debat i nombrosos estudis. Finalment, cal destacar, l’estat de la qüestió entorn el paper de la comunitat internacional en l’evolució del conflicte.
La segona part del treball es centra en l’objectiu principal de la investigació: el posicionament de l’ONU respecte al conflicte i l’impacte humanitari als Territoris Ocupats, des del procés de pau iniciat a Oslo fins a la crisi humanitària de 2007. S’analitzen els tres aspectes en els quals l’ONU mostra la seva preocupació: la seguretat, les negociacions de pau i les necessitats bàsiques de la població palestina, i es comparen amb la realitat política del període.
L’ONU dóna molta importància a l’aspecte de la seguretat, des d’una concepció que cada cop fa menys referència al benestar de la població i es centra més en l’Estat, concretament en l’Estat d’Israel i en la seva perspectiva d’un estat jueu ètnicament homogeni. Quant a les negociacions de pau, l’ONU hi donarà un ampli suport diplomàtic. Tot i així l’organització ha estat relegada de les principals negociacions, i quan ha tingut un paper destacat, el seu posicionament ha estat molt vinculat als interessos de les potències internacionals, especialment al dels Estats Units. En el darrer aspecte – les necessitats bàsiques de la població palestina- no hi ha un posicionament vinculant ferm. La intervenció dels diferents organismes de l’ONU per fer front a les necessitats de la població palestina, però, ha estat essencial i ho continua essent per a la subsistència d’aquesta població. Tot i així el treball d’investigació no pretén avaluar el grau d’implicació dels diferents organismes sobre el territori, sinó l’impacte humanitari del conflicte sobre els Territoris Ocupats.
L’estudi avalua des de tres perspectives l’impacte humanitari sobre els Territoris Ocupats. En primer lloc analitza l’impacte sobre la vida humana, és a dir els morts, els ferits, els presos palestins i les deficiències de salut fruit dels enfrontaments i de les incursions militars de les Forces de Defensa Israelianes. En segon lloc estudia com la colonització dels Territoris Ocupats, la construcció de barreres i murs, i la limitació constant de la llibertat de circulació, tant a l’interior com a l’exterior dels Territoris Ocupats, han tingut un impacte devastador en la vida econòmica i social de la població palestina. Finalment s’estudien els efectes de l’impacte ambiental provocats per la devastació de zones de cultiu, el control dels recursos hídrics i la construcció d’assentaments i noves carreteres, que no tan sols afecten als territoris en un sentit ecològic i paisatgístic sinó que provoquen efectes directes sobre la vida de la població palestina. Des d’aquestes tres perspectives, podem veure com l’impacte humanitari ha estat cada cop més dur durant els processos i les negociacions de pau, especialment a partir de la segona intifada i les mesures d’aïllament imposades per Israel i la comunitat internacional després de la victòria de Hamas a les eleccions legislatives de l’Autoritat Palestina de 2006.
El treball conclou que el posicionament vinculant de l’ONU, ha donat prioritat a la seguretat i als ajuts diplomàtics per a les negociacions de pau, en detriment de les necessitats de la població palestina. Conclou també que les negociacions de pau i els acords establerts des de l’inici del procés d’Oslo, no afronten de manera directa les necessitats bàsiques de la població palestina. No han adoptat compromisos per millorar el benestar de la població afectada i implicada directament en el conflicte. És a dir que no han contribuït a restituir els drets humans que constantment es violen al Territoris Ocupats, ni a donar garanties a la població per a desenvolupar una vida en llibertat i igualtat. Per contra, s’han basat en un conflicte d’actors, en buscar posicions properes entre les parts, en el repartiment del poder polític, econòmic i regional, i en un seguit de mesures que fins al moment no només no han aportat solucions al conflicte sinó que l’asimetria de poder en aquests termes, ha afavorit i ha estat utilitzada per una de les parts, donant lloc a l’aparició de nous actors, diversitat d’interessos i a una clara feblesa i descrèdit de tot el procés.
El treball d’investigació fa una aproximació a la documentació de l’ONU respecte el conflicte. El gran volum d’informació que l’ONU ha produït i segueix produint permet continuar la recerca en diferents sentits. Cal destacar que l’aspecte més interessant per a continuar la recerca es el que fa referència a l’impacte humanitari. Els pocs estudis dedicats a aquesta qüestió i la nombrosa documentació que generen tan els diferents organismes de l’ONU com altres organitzacions internacionals permeten fer anàlisis molt més extenses i detallades sobre aquesta qüestió.
