La present investigació té com a objecte d’estudi el cinema de l’destape, un cinema que es defineix per la irrupció a la pantalla de cossos nus, majoritàriament femenins; un fenomen que va adquirir gran transcendència social i política a Espanya i que no té parangó en cinematografies d’altres països. Per analitzar el cinema de l’destape des d’una perspectiva històrica, hem establert l’inici de la investigació en les comèdies sexy celtibèriques de l’tardofranquisme. Es tracta de comèdies de gran popularitat en les que trobem les arrels d’aquesta necessitat d’alliberament sexual que, un cop acabada la censura, es mostrarà per donar forma a l’fenomen de l’destape. Si considerem que aquí es troba el seu origen, la seva final el establim amb l’aprovació el 1984 de l’exhibició de cinema X, un factor que indica la normalització de la vida dels espanyols respecte a l’sexe i que coincideix amb la consolidació democràtica. Durant els aproximadament vint anys que abasta la present investigació, veurem com a través de el cinema més consumit es van anar destapant discursos al voltant de el cos femení, molt vinculats a l’pes de la moral franquista i a l’ordre de gènere establert. Per aquest motiu hem centrat, principalment, la nostra investigació en analitzar la construcció discursiva dels arquetips masculins i femenins, posant el focus en observar les continuïtats i fissures de l’ordre de gènere, utilitzant com a pretext el destape femení. Hem analitzat aquest cinema com una font a través de la qual fer una relectura d’un període històric molt analitzat però sobre el qual es poden abocar noves i complexes lectures. D’aquesta manera, hem diferenciat les pel·lícules amb nu de les pel·lícules que destapen comportaments, emocions i desitjos frustrats, sobretot en el terreny sexual. El cinema popular d’aquells anys va tenir una enorme capacitat d’entretenir i emocionar milions d’espanyols i així va ser utilitzat com a mitjà de transmissió de l’discurs oficial franquista, tant per perpetuar a el règim i la seva ideologia com per adaptar-se als nous temps. Aquest cinema de ficció amb aparença supèrflua i inofensiva representa els mecanismes de poder i els seus vertebraciones en el camp dels comportaments socials. Però, al seu torn -i aquest ha estat un dels objectius d’aquesta recerca-, presenta desviaments en la forma d’actuar dels seus arquetips que avancen el canvi que s’està produint, el que fa d’aquest cinema agent i testimoni d’un rellevant moment històric.
