Aquest treball és las síntesi de la història d’un barri obrer perifèric de la ciutat de Barcelona, el Bon Pastor, un barri que està en plena transformació urbanística, causant la desaparició de la seva idiosincràsia, és a dir, una transformació de la manera de viure i de comportar-se per part de la gent que viu al barri, especialment a la zona més important, les Cases Barates. És per deixar constància de com era i com és encara el barri abans que aquest deixi de ser un barri diferent de la Ciutat Comtal i es converteixi en un barri més de molts dels que té aquesta gran ciutat mediterrània, que està acabant amb el caràcter particular dels diferents barris que la formen.
Per poder explicar la història del barri, que és la que ha donat aquest caràcter particular, cal plantejar el treball seguint el creixement urbanístic del barri, és a dir, seguint l’evolució de l’arquitectura, l’urbanisme, el creixement de la ciutat i per un altra banda veure la procedència de la gent que forma el barri o millor dit els diferents sectors de l’actual barri, que van ser habitats per gent de diferents procedències, fet que els va convertir en barris diferents dins del mateix indret. També cal veure com s’han viscut els diferents períodes de la nostra història per descobrir que com a zona marginal va patir sempre les complicacions més dures del període; sense tenir mai gaires ajudes per part de cap ens públic o privat.
La metodologia utilitzada per a realitzar el treball ha estat la de buscar les fonts primàries i secundàries que parlessin de qualsevol aspecte del Bon Pastor. El primer va ser llegir tot allò publicat sobre el barri, trobant molt poques publicacions, la majoria d’elles realitzades per l’Ajuntament de Barcelona; així com l’obra sobre els barris de Barcelona de Huertas Claveria i alguns estudis d’urbanisme i les memòries de mossèn Cortinas; aquests ens han ajudat a saber per on començar a buscar les fonts primàries; iniciant la recerca en els diferents arxius, dels quals cal destacar: l’Arxiu Municipal de Santa Coloma de Gramenet, l’Arxiu Històric de Santa Coloma de Gramenet – Torre Balldovina, l’Arxiu Administratiu de Barcelona, l’Arxiu Diocesà de Barcelona i l’Arxiu del Patronat de l’Habitatge entre altres.
L’INICI DEL BARRI
Tot comença quan a principis del segle XX alguns industrials busquen un indret on instal·lar-se i troben a la zona sud-oest del marge dret del riu Besòs a Santa Coloma de Gramenet uns terrenys força ben comunicats, no gaire cars i amb aigua abundant del proper Rec Comtal que irriga els regadius que hi ha en tota la zona amb les seves sèquies, la més important d’elles i que delimita els municipis de Santa Coloma de Gramenet i de Barcelona, la Sèquia Madriguera. En aquest indret les indústries que s’instal·len són la de Ignasi Sala Massaguer, que es dedicarà als aprestos, i la d’Enric Sanchís i Ros, dedicada a tints per a sabates. També estarà molt propera a la zona, La Maquinista Terrestre i Marítima, que tot i oferir molts llocs de treball a la gent del barri, no és una indústria vinculada directament al Bon Pastor.
CONSTRUCCIÓ DELS PRIMERS HABITATGES
Des dels seus inicis el Bon Pastor està partit entre els termes municipals de Santa Coloma de Gramenet i de Barcelona. Al 1918 dins del terme municipal de Barcelona prop del Torrent de l’Estadella, tocant a la Sèquia Madriguera sota la Riera de Sant Andreu es comença a construir de forma il·legal una urbanització a causa de l’augment de lloguers que hi ha la Ciutat Comtal provocant la fugida a indrets més econòmics pels barcelonins. Tot i que aquest any no ha pogut ser corroborat, se sap que el 1926 els propietaris dels terrenys, demanen permís a l’Ajuntament barceloní perquè es pugui urbanitzar la zona, que segons el Pla Cerdà d’Eixample de la ciutat havia de ser zona verda; la modificació es va acceptar i els habitants “il·legals” van haver de pagar els arbitris i multes corresponents. Aquí es van instal·lar petits comerciants i professionals d’oficis de l’Eixample, Poble Nou, Barceloneta i Gràcia.
A la zona de Santa Coloma de Gramenet just al costat de l’empresa d’Enric Sanchís creixerà a la dècada de 1920 una petitíssima urbanització en un sol carrer, el carrer La Mina, on diferents promotors construiran cases que llogaran o en les quals viuran, aquests tots seran gent vinguda de Santa Coloma de Gramenet o Sant Andreu de Palomar per treballar a les fàbriques de la zona o obrir el seu petit negoci.
També en aquest terme municipal el Patronat de l’Habitació de Barcelona construirà entre 1928 i 1929 el Segon Grup de Cases Barates “Milans del Bosch” entre les dues indústries ja existents; la construcció d’aquestes cases es fa per ubicar els barraquistes de la muntanya de Montjuïc en motiu de l’Exposició Universal de 1929; tot i que es van fer tres grups més de cases a la ciutat no es va poder acabar amb el barraquisme de la muntanya barcelonina. Les Cases Barates seran el sector més gran del barri, on hi viuran més habitants, alguns d’ells barraquistes de Montjuïc procedents d’altres indrets de l’Estat espanyol que han arribat a Barcelona atrets per les grans obres estatals que s’estan fent, però també hi haurà una minoria de catalans dels pobles dels voltants de Santa Coloma de Gramenet. Tots ells seran jornalers i molt propers al pensament anarcosindicalista de la CNT.
Amb la construcció de les Cases Barates queda un espai vuit entre aquestes i la Riera de Sant Andreu, cosa que ajuda a que l’Ajuntament colomenc promocioni la urbanització anomenada de “Les Carolines”, on es fan vuit illes en forma d’illa cerdaniana, però més petites on s’instal·laran molts comerciants de Santa Coloma de Gramenet, ja que amb el gran allau de gent que hi ha al nou barri colomenc és un bon indret per obrir un negoci. Serà també en aquests anys que l’empresari Enric Sanchís construirà una petita urbanització de 27 cases amb jardí pels seus treballadors, seguint la política paternalista de l’època.
Amb aquestes urbanitzacions aïllades de qualsevol nucli urbà arriba la Segona República que construeix els primers equipaments del barri: l’escola, la capella i el parvulari a la zona nord de les Cases Barates i al centre d’aquestes l’economat. Ja que l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet no es pot fer càrrec de la beneficència de la gent del barri i demana que sigui Barcelona qui se’n faci càrrec, ja que aquest és el que ha construït les cases. Al 1935 serà l’any en el qual es beneirà la petita capella dedicada al Bon Pastor pel bisbe de Barcelona Manuel Irurita Almandoz.
ELS EFECTES DE LA GUERRA CIVIL (1936-1939)
Amb l’inici de la Guerra Civil el barri hi ha el mateix dia 19 de juliol el fet més destacat, s’assassina a mossèn Carles Ballart, després que aquest dispares, no se sap si contra la multitud que el volia fer fora del barri o a l’aire, provocant que en la fugida Ballart caigués i es trenqués una cama i que la gent li disparés fins a la mort. També moltes persones van participar en l’assalt a les Casernes de Sant Andreu de Palomar, més per aconseguir alguns objectes de necessitat que per altres coses, tot i que ho van aprofitar per agafar armes i participar en la defensa de Barcelona davant de l’exèrcit sollevat, aquests homes seran uns dels primers que marxaran de voluntaris cap el front d’Aragó per allibera Saragossa i mantenir l’ordre legal de la República.
Durant la guerra les indústries de Bon Pastor seran col·lectivitzades; la de la família Sala ho va ser amb el beneplàcit dels propietaris, ja que els fills de Ignasi Sala i van continuar treballant amb càrrecs importants dins la col·lectivització. La indústria d’Enric Sanchís, que havia mort al 1935, serà col·lectivitzada per la Comissió de la Indústria de Guerra presidida per Josep Tarradellas anomenant-se fàbrica número 11, aquesta es dedicarà a fer tot tipus de munició per l’armament republicà. A més de la fam i les penúries normals d’un conflicte civil el barri patirà un bombardeig el dia 29 de maig de 1937 a les 3:40 de la matinada deixant nou morts amb la destrucció de varies cases del Grup de Cases Barates, que havia canviat el nom de “Milans del Bosch” pel de “Bonaventura Carles Aribau”.
LA POSTGUERRA AL BARRI
Recent acabada la Guerra Civil el barri queda pràcticament sense homes, ja que molts estan en camps de concentració, presons o a l’exili; tot i això apareix una de les primeres resistències contra el nou ordre imposat, la UJA (Unió de Joventuts Antifeixistes) impulsada per joves del barri, de Santa Coloma de Gramenet i de Sant Adrià de Besòs. Aquesta organització es dedicava a robar a gent propera al poder franquista per donar als pobres allò que havien robat. Aquesta utòpica organització va durar molt poc, ja que el 30 de maig de 1939 comencen les primeres detencions i el 2 de gener de 1940 la sentencia ja és una realitat, les penes van ser totes de presó pels membres de la UJA majors d’edat i l’afusellament del seu dirigent i veí del Bon Pastor, Manuel Campeny Pueyo. Aquest nou ordre va tornar a imposar el nom de “Milans del Bosch” a les Cases Barates, el de “Cristóbal Colon” a l’escola i la fi de tot l’associacionisme i cooperativisme existent al barri abans del conflicte armat.
Després de la Guerra Civil l’Església va tenir un paper important en l’estructuració del barri, tot i que anteriorment hi havia hagut problemes. Serà a partir de 1940 amb l’arribada al barri de mossèn Joan Cortinas, que aquest aconseguirà aglutinarà als habitants del barri al voltant de l’Església perquè aquests creïn associacions. A més posarà una especial atenció en l’educació dels més petits, arribant a construir les escoles parroquials mitjançant festivals benèfics amb famosos als anys 1960 per aconseguir els diners necessaris per a construir-les, cosa que aconseguirà i que farà que sigui molt estimat per la gent del barri, a la qual sempre va ajudar en tot el que va poder, sense mirar el color polític de la gent.
En el camp urbanístic es produirà la incorporació de tot el barri al terme municipal de Barcelona quan l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet comença les negociacions amb l’Ajuntament barceloní perquè aquest últim s’agregui el marge dret del riu Besòs, ja que l’Ajuntament Colomenc no es pot fer càrrec de la beneficència de Bon Pastor i del proper Grup de Cases Barates de Baró de Viver, a la carretera de Santa Coloma. Aquest procés farà que els nous límits municipals es situïn al llarg de la riba del riu Besòs, quedant-se Barcelona una gran extensió de terreny on hi ha els dos nuclis de Cases Barates, Les Carolines i el carrer La Mina, a més de tres de les indústries de Santa Coloma de Gramenet, la fàbrica Sala i la d’Enric Sanchís al Bon Pastor i tocant a Montcada i Reixac la fàbrica de paper Miquel Costa & Miquel. Aquesta agregació serà aprovada pel Govern amb el Decret-llei de 17 de desembre de 1943, que entrarà en vigor amb el conveni entre els dos ajuntaments l’1 de gener de 1945.
EVOLUCIÓ DEL BON PASTOR DES DELS ANYS 1960.
A partir de la dècada de 1960 serà quan el barri començarà a créixer de forma més important, tot i que no perdrà en cap moment l’aïllament secular ni la seva idiosincràsia, ja que abans només hi havia hagut algunes petites intervencions per part del Patronat de l’Habitatge que va construir algunes edificacions, la majoria de mala qualitat per col·locar barraquistes d’altres punts de Barcelona. Ara però seguint el “Pla parcial d’ordenació del sector limitat per la línea FFCC, passeig de Santa Coloma, riu Besòs i prolongació del carrer Aragó”, fet per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona per crear diferents sectors industrials a la zona que deixarà de ser agrícola, es promourà la creació d’un polígon d’habitatges dins del Bon Pastor en els terrenys que queden entre el carrer Sant Adrià i les urbanitzacions de l’Estadella i del carrer La Mina. Mitjançant la parcel·lació d’aquests terrenys que es venen a diferents empreses que amb la col·laboració especulativa de empreses constructores edificaran un seguit d’edificis per a treballadors de les empreses compradores dels terrenys i un mercat promocionat per l’Ajuntament barceloní on s’ubicaran molts dels petits negocis situats a Les Carolines. Això porta un increment molt gran de la població del barri i l’arribada dels partits polítics d’esquerres que comencen a treballar perquè la gent del barri torni a lluitar per aconseguir millores, com van ser la instal·lació de semàfors, el centre de salut o el centre cívic. Els partits polítics que van tenir més influència al barri van ser primer el Partido del Trabajo de España i després el Partit Socialista Unificat de Catalunya, que amb l’Associción de Padres de Família realitzaran les primeres reivindicacions convertint-se posteriorment aquesta associació en l’Associació de Veïns del Bon Pastor.
A la dècada de 1980 el barri patirà una forta degradació a causa de l’atur que hi ha a tot el país i l’arribada de la droga de forma massiva sobre la població més jove, creant un trencament generacional. Per aturar aquesta decadència sorgiran tot un seguit d’associacions que intentaran frenar l’atur i impedir que els joves caiguin en les drogues. Aquesta decadència però no acabarà fins el gran esdeveniment de Barcelona; les Olimpíades de 1992, que a part de millorar la ciutat aconsegueixen frenar la droga al barri i aturar la delinqüència que va unida a aquest problema social. Des de llavors el barri a aconseguit nous i millors equipaments reivindicant molt especialment una estació de metro, que està en construcció, per aturar la marginalitat del barri que s’havia convertit en un barri rodejat d’indústries que només van aportar l’arribada al llarg dels anys 1970 d’algunes línees d’autobusos que no van trencar l’aïllament del barri.
En l’actualitat el barri està en ple procés de remodelació amb l’enderrocament de les Cases Barates, que estan sent substituïdes de mica en mica per edificacions plurifamiliars de diferents pisos, fet que provoca la fi d’una forma de vida concreta que hi havia a la zona, a més totes les zones industrials que envolten el barri també estan patint un procés de reforma per treure la gran indústria de la zona, amb la instal·lació de noves indústries o com en els terrenys que ocupava l’antiga Maquinista Terrestre i Marítima on s’ha construït un centre comercial i un nou sector d’habitatges que han engrandit el barri, i han portat de nou l’especulació massiva que a dut a la remodelació de les Cases Barates.
