L’objecte central d’aquest estudi és l’anàlisi de la cultura laboral de les operadores telefòniques de la Companyia de Telèfons de Xile entre 1970 i 1998. Com a procediment metodològic general es va utilitzar una aproximació històric-antropològica que va incorporar les relacions entre homes i dones com una categoria analítica transversal. Es van utilitzar fonts escrites i orals: documentació oficial de l’empresa, documents de l’Arxiu històric nacional, periòdics, revistes i documents sindicals, i entrevistes en profunditat a operadores telefòniques. La cultura laboral de les operadores telefòniques es va caracteritzar per una organització del treball basada en l’estricte control dels temps de treball, dels cossos i l’estandardització de la parla. Els constants canvis tecnològics van intensificar el treball de les telefonistes i van generar la seva progressiva obsolescència com a sector laboral fins a la seva desaparició. Les operadores telefòniques permanents i reemplazantes van tenir diferents condicions laborals, formes d’organització sindical i adscripció de classe que van permetre majors nivells d’explotació de la força de treball femenina.
