L’estudi té com a objectius analitzar com canvia el territori i la població de l’antic municipi de Sant Andreu de Palomar des de l’agregació a la ciutat de Barcelona, l’any 1897, fins a l’any 1984 quan es produeix una reforma administrativa que divideix Sant Andreu en dos districtes diferenciats, el Districte de Sant Andreu i el Districte de Nou Barris, districtes en el quals es delimita el territori de l’estudi. S’analitza com va creixent urbanísticament Sant Andreu, com evolucionen les associacions i les indústries al llarg del temps, però sense poder fer l’estudi sobre el canvi social que ha patit Sant Andreu, per manca de temps. El creixement urbanístic de Sant Andreu comença amb l’obertura de noves vies de comunicació i la construcció de urbanitzacions aïllades a principis de segle XX que donen origen al futurs barris. Des de mitjans dels anys 1950 els Plans Urbanístics impulsats per l’Ajuntament de Barcelona i els diferents polígons construïts per entitats públiques i de l’Església seran els que acaben de configurar el Sant Andreu actual. Veiem com creix Sant Andreu i com participen en aquest creixement els diferents actors constructors d’habitatges, amb l’especulació del terreny. En el moment de l’agregació, Sant Andreu comptava amb associacions cooperatives mutualistes, de socors mutu, d’oci, educatives i polítiques, tant de caire progressista i obrer, com conservador, totes elles al centre urbà andreuenc.
Després de la Guerra Civil el món associatiu pateix un daltabaix amb la desaparició de moltes de les entitats, però gràcies a l’impuls de les diferents parròquies andreuenques, es van crear noves associacions vinculades a aquestes. Al llarg de la dècada de 1960 les associacions es van anar polititzant i amb l’aprovació de la llei que permetia les Associacions de Veïns, es van anar aconseguint moltes de les mancances que hi havia als diferents barris, unint a la gent d’aquests i fent que deixessin de participar en la vida associativa del nucli urbà, observem que l’existència de les associacions al nucli andreuenc havien aportat un sentit de pertinença a Sant Andreu, que amb les noves associacions començava a canviar per un sentit de pertinença nou, que anomenem de Nou Barris. Al territori d’estudi hi havia tres sectors industrials importants: el nucli històric de Sant Andreu, la Sagrera, unit a l’anterior, i el sector de Bon Pastor. Aquestes indústries van influenciar de diferent forma sobre cada sector, creant uns vincles diferents en cada un d’ells, ajudant també a mantenir el sentit de pertinença andreuenc a la majoria de la població, però el tancament de les diferents empreses, a partir de la dècada de 1970, va ajudar a canviar el sentit de pertinença.
CONCLUSIONS: L’antic terme de Sant Andreu a passat de ser majoritàriament de camps de cultiu a estar completament urbanitzat, tenint una importància en aquest creixement l’especulació i les influències dels constructors. L’aïllament de les urbanitzacions i la concentració d’associacions i indústries al nucli urbà andreuenc, causen un sentiment de pertinença a l’antic municipi de Sant Andreu a tots els habitants. Les millores urbanístiques aconseguides amb les lluites veïnals, des de les diferents Associacions de Veïns, i la creació de noves associacions a cada barri, provoquen un canvi de sentit de pertinença en la població de la zona alta de Sant Andreu. La divisió administrativa de 1984, que divideix Sant Andreu en dos districtes de Barcelona, es basa en el trencament territorial que provoca l’avinguda Meridiana l’any 1967, i en el canvi de sentit de pertinença que hi havia a la zona alta de Sant Andreu.
