En els últims anys de la dictadura es dóna una escalada de conflictivitat social i laboral que explotarà definitivament l’any 1976. Aquestes lluites, que sovint escapen al control dels partits polítics i sindicats en construcció (o reconstrucció), són denominades pels seus propis protagonistes com a lluites autònomes.
L’objecte d’aquest treball és el de rastrejar els primers passos d’aquesta tendència, en concret a la ciutat de Barcelona, buscant dins de la lenta reconstrucció del moviment obrer en els anys seixanta els grups de treballadors que amb major o menor encert intenten articular una organització revolucionària, de classe, fora de la influència de partits i sindicats.
L’objectiu final d’aquesta recerca, que escapa a les característiques d’aquest treball, seria el de realitzar un seguiment de les tendències autònomes durant tot el procés de transició democràtica, per a intentar demostrar que grau van poder influir en l’anomenat “pacte democràtic” entre aperturistes i opositors al règim.
Durant l’any 1969 les lluites entre el FOC i el PSUC pel control de les coordinadores de Comissions, porten a un grup de militants independents, alguns procedents del FOC, a realitzar una autocrítica de les formes organitzatives de Comissions, s’agrupen per a això entorn del butlletí Que fer? La iniciativa serà en general ben acollida, fins i tot el PSUC, partit contra el qual es dirigiran les crítiques més irades, saludarà la iniciativa. En aquest butlletí s’acusava els partits polítics de voler utilitzar l’emergent organització dels treballadors com la “corretja de transmissió” dels seus programes polítics, i com a nucli d’extracció de nous militants.
A poc a poc emergirà una tendència, que tindrà com a preocupació inicial el lluitar contra aquest control de les Comissions per part dels partits polítics, començant una reflexió entorn de l’autonomia de la classe obrera i dotant-se dels mitjans organitzatius per a intentar concretar-la. L’objecte d’aquest treball és una aproximació a l’organització resultant d’aquesta reflexió: Els Cercles de Formació de Quadres i del grup que intentarà portar-la a la pràctica d’una forma més coherent, els Grups Obrers Autònoms.
