Aquest estudi intenta explicar els canvis dels que s’ha beneficiat la ciutat de Barcelona a partir de l’inici de la democràcia. Per això, tot i començar explicant la metodologia utilitzada i la importància que tenen els noticiaris en general per a l’estudi històric, en aquest treball tracto d’explicar com els Noticiaris de Barcelona mostraven les necessitats que tenia la ciutat i en proposaven diferents alternatives, moltes de les quals han anat produint-se al llarg dels anys.
Hem vist com la societat que volem analitzar es troba vinculada profundament a la realitat audiovisual, dins d’aquest conjunt el cinema s’ha convertit no només en un espectacle d’àmplia difusió geogràfica i social, sinó en un aparador en el que es mostren moltes de les peculiaritats del nostre món. Aquest caràcter testimonial és el que ens porta a propugnar les necessitats d’utilitzat el cinema com un dels elements més idonis per a poder conèixer i interpretar les claus pròpies de la societat contemporània.
El cinema ha de ser considerat com un dels dipositaris del pensament d’aquest segle ja que reflecteix àmpliament la mentalitat dels homes i les dones que fan les pel·lícules i, si considerem que tot document que porti la marca del pensament humà constitueix una font històrica doncs, el cinema és clarament una font digna de tot anàlisi històrica.
Barcelona és una ciutat que ha passat de ser caòtica i bastant gris a ser una de les ciutats de referència del sud d’Europa i això, segons la meva opinió, es deu a dos factors: en primer lloc, al fet de comptar amb un ajuntament molt interessat en la projecció de la ciutat com a destí turístic; i, en segon lloc, l’existència de moltes associacions ciutadanes que han lluitat molt per aconseguir que tots plegats puguem gaudir dels majors serveis possibles.
La ciutat de Barcelona ha estat sotmesa a una sèrie de canvis molt importants en aquests darrers trenta anys. Aquests canvis ja es podien intuir en els Noticiaris de Barcelona perquè aquests no són res més que un reflex del que estava passant a la ciutat, mostraven quines eren les necessitats dels habitants i les seves preocupacions.
Amb això em vull referir al fet que aquest estudi intenta demostrar que qualsevol tipus de cinema, de no ficció en aquest cas, reflecteix la societat en què ha estat creat, però molt especialment ho fan aquests noticiaris, ja que tracten temes molt locals i estan realitzats per un grup molt ampli de professionals, i això augmenta les perspectives.
Són audiovisuals purament polititzats i reivindicatius, no ho amaguen en cap moment, ni en temes tant clars com les eleccions o l’estatut com tampoc en qüestions més trivials com la situació dels monuments a la ciutat; qualsevol aspecte pot estar sotmès a crítica.
El que he tractat de fer, amb més o menys èxit, és mostrar la necessitat dels Noticiaris de Barcelona, el quals, pel seu contingut reivindicatiu i per donar veu a les associacions que han estat lluitant durant tots aquests anys per a aconseguir fer de Barcelona una ciutat a la mida dels ciutadans, eren una via d’expressió ciutadana que avui dia no hi és i que fa molta falta.
