El present treball de recerca es proposava estudiar el paper d’un setmanari d’informació general editat a Catalunya, Arreu, en l’etapa de la transició compresa entre octubre de 1976 i abril de 1977, és a dir, durant els mesos que va romandre en el quiosc aquesta revista, tenint en compte les condicions polític-comunicatives d’aquest període de temps. Donada la brevetat de l’experiència, d’una durada de tan sols sis mesos (24 números), era necessari analitzar les motivacions de la creació del projecte, així com les causes de la seva ràpida caducitat, tant dels factors interns (falta de capital, mala administració, decisió personal, divisions entre els integrants de la revista) com dels externs (context polític, econòmic, social, cultural i comunicatiu) que van fer impossible la consolidació periodística del setmanari.
La recerca va partir de l’evidència de la vinculació real, encara que no orgànica, de la revista a un determinat partit polític, el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), donada la militància o col·laboració dels seus membres en aquesta organització. Des d’aquesta certesa, convenia valorar fins a quin punt va ser decisiva en la configuració del setmanari la influència d’aquest partit polític, quin va ser el grau d’independència que va ostentar Arreu respecte a ell i com era percebuda des del PSUC una publicació d’aquestes característiques. Calia tenir en compte, doncs, l’evolució d’aquest partit polític fins al moment de la sortida del setmanari, en quin instant es trobava immers i com la seva crisi posterior va poder repercutir en la desaparició de Arreu.
