Josep Bielsa Guiu analitza el procés d’integració dels immigrants extracomunitaris a les poblacions tarragonines de Vandellós i L’Hospitalet de l’Infant amb el doble objectiu de conèixer com i de quina manera es realitza el procés d’integració i, per altra banda, millorar les pautes d’inserció social d’aquestes minories.
Quan em vaig plantejar la realització de la present investigació sobre la integració de les segones generacions i una aproximació a la situació de la immigració d’origen extracomunitari al municipi de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, vaig establir unes línies de recerca emmarcades en el concepte de “comunitat”, desenvolupat des de la concepció de neoetnicitat que va exposar Oliver Roy del mateix. Posteriorment, analitzarem el tractament que fa Roy del concepte comunitari, i com el relaciona amb la umma islàmica (comunitat de creients). Crec, també, que la seva interpretació és extrapolable a altres grups que mantenen uns vincles comunitaris no només articulats a partir del fet religiós. Des d’aquest punt, es desplega la investigació dels processos d’assentament de població d’origen extracomunitari a Catalunya, i en conseqüència, al municipi de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant.
No només em vull referir als fluxos migratoris actuals motivats pels canvis socioeconòmics que s’han donat a nivell global, que, sense dubte, agreugen les diferències existents entre el Sud i/o Perifèria (països pobres), i el Nord i/o Centre (països rics), sinó que també voldria fer una especial menció a la nova etapa d’assentament de les diferents comunitats que configuren l’arc de la diversitat de la immigració d’origen extracomunitari. Crec que ja ha estat superada una primera fase de provisionalitat d’arribada de població forània, i ha arribat el moment que aparegui públicament un nou sector de la ciutadania catalana, els fills i filles d’aquells que han arribat al Principat per motius bàsicament econòmics des de països d’àmbit extracomunitari. Els joves es troben en una etapa de la vida en la qual la definició de la identitat és clau per a l’establiment de models d’integració que configurin al nostra societat com a punt de trobada de diferents cultures, i que aquestes es redifineixin per crear-ne una de nova, tot aprofitant els canals tradicionalment integradors de la societat catalana (ius solis). Per tant, el respecte vers la multiculturalitat de la societat catalana ha de ser l’objectiu de les polítiques adreçades a fomentar la cohesió social. No obstant això, la multiculturalitat haurà de deixar pas, progressivament, a la interacció dels diferents trets culturals no només dels col-lectius, sinó dels individus, que mitjançant la participació haurien de poder modelar els espais d’intervenció públics i privats.
