PLANTEJAMENT I OBJECTIUS
Aquest treball se situa en el marc de la història i els estudis culturals. Vol analitzar els mecanismes de construcció de l’alteritat des d’una perspectiva de gènere; veure com s’interrelacionen, de forma complexa, els discursos de gènere i de construcció de l’alteritat. Per fer-ho, ens hem centrat en l’anàlisi del discurs colonial espanyol sobre el Marroc, entès com a discurs de construcció de l’alteritat. Per tant, hem analitzat com apareix la dona marroquina en aquest discurs i hem intentat esbrinar quina funció fa aquesta representació de la dona en el marc d’aquest discurs colonial.
Com afirma Saïd, durant el període colonial, es construeixen, a través d’un discurs coherent (l’Orientalisme), els pobles no europeus com inferiors, bàrbars, incivilitzats, com “orientals”, com l’“altre” per excel·lència. En el cas espanyol, també apareix un discurs de tipus orientalista: l’africanisme. En el marc d’aquests processos de construcció de l’alteritat, hem de tenir en compte un element que és primordial, però, sovint, no explícit, en la representació de l’alteritat: els discursos de gènere. Com afirma Joan Scott, aquests no es poden deslligar d’altres realitats socials, ens hem de preguntar quina construcció de gènere i representacions simbòliques de la feminitat s’evoquen en cada context específic i per què. En el nostre cas, hem partit de la premissa que, en el marc del discurs colonial espanyol sobre el poble marroquí, les descripcions de les dones no apareixen solament per interès etnogràfic, sinó que aquest aspecte sensible té una funció específica en la representació de la cultura marroquina en el seu conjunt.
En aquest treball ens hem proposat, doncs:
· Analitzar (I) el discurs de gènere que es construeix sobre la societat marroquina en el discurs colonial espanyol. (II) Analitzar les diverses representacions culturals de la feminitat que apareixen en aquest discurs i els mecanismes a través dels quals s’elaboren.
· Esbrinar com aquest discurs de gènere ajuda a definir, valorar la cultura marroquina, a construir-la en termes d’alteritat.
· Tenint en compte el paper que juga aquest discurs de gènere en la construcció de l’alteritat, comprendre per què les dones marroquines apareixen representades en determinats termes, definides amb determinades característiques, en aquest discurs.
FONTS
El període cronològic triat per a realitzar la part principal de l’estudi es situa al darrer terç del segle XIX, període en el qual es produeix un procés de classificació, categorització i definició del poble marroquí, previ a un procés de colonització. Dels dos arxius principals en relació a la presència espanyola a Àfrica, el fons de l’ Archivo General de la Administración conté els documents referits a l’Administració (poc adequats per a la nostra anàlisi), mentre que a la Biblioteca Nacional es troben les obres de caràcter literari, científic o divulgatiu. Per a la nostra recerca, era més adequat aquest segon conjunt de documents. Així vam consultar llibres de viatges o cròniques, escrites per professionals que van viure o viatjar pel Marroc (metges, diplomàtics, militars), també publicacions africanistes de caràcter erudit, de tipus científic. Publicacions relacionades amb institucions africanistes i publicacions periòdiques(com laRevista Contemporánea, o África Española). Els criteris de selecció van ser: l’adequació temàtica, l’adscripció de l’obra a la ideologia africanista dominant, i la posició de l’autor com a representant “oficial” d’Espanya al Marroc, com a “agent de civilització”.
Un cop consultat aquest fons, l’obra del Dr. Ovilo Canales, metge militar que va viure al Marroc entre 1877 i 1896 i va ser agregat a la Legación Espanyola a Tànger, es va considerar imprescindible. Ens hem centrat en la seva obra monogràfica sobre el tema: La mujer marroquí. Estudio social (publicada a laRevista Contemporánea dins un conjunt titulat “Estudios Políticos y Sociales sobre Marruecos”, al 1881) ja que és, potser, el text més complet de la literatura espanyola del període sobre la dona marroquina. La rellevància d’aquesta obra rau, també, en el fet que és representativa d’una mirada determinada sobre les dones marroquines, aconsegueix crear un conjunt de tòpics, imatges, arguments, teories, vocabulari sobre la dona marroquina, que serà reproduït i assumit per autors posteriors. Per altra banda, el gènere del text, un estudi analític, ens permet d’analitzar en profunditat els mecanismes de representació i argumentatius que desplega l’autor, sense quedar-nos en un nivell merament descriptiu. Aquest autor, és, a més, un representant adequat de la ideologia africanista espanyola vigent a l’època. Com a metge, es pot considerar un representant “oficial” d’Espanya al Marroc. Per tant, també, a nivell ideològic, com a “agent de civilització”. En la tercera part del treball, hem observat com el discurs d’Ovilo Canales és reproduït i assumit per autors posteriors. Amb els mateixos criteris esmentats anteriorment, hem fet una selecció de diversos autors i textos (estudis analítics, descripcions del país, cartes, relats de viatge, escrits per metges, viatgers o militars) per a tres períodes posteriors a Ovilo, especialment significatius en la història de les relacions hispano-marroquines: període anterior a l’establiment efectiu del Protectorat. Per al període immediatament posterior i per al període posterior al 1927, un cop el Protectorat està consolidat.
MARC TEÒRIC I METODOLOGIA
Aquest treball es basa en les aportacions teòrico-metodològiques de la història cultural i de gènere (Chartier, Hall, Nash, Scott). Han estat fonamentals, doncs, les categories de “discurs” i “representacions culturals”. Els discursos i les representacions culturals que s’hi formulen són decisius en la configuració sociocultural de la diferència en termes de gènere o pertinença cultural, ja que construeixen imatges, nocions i mentalitats respecte a altres col·lectius (Nash). Així, determinats col·lectius són categoritzats, valorats i definits, en termes d’alteritat i subalternitat, a través de les paraules amb les quals se’ls anomena, la forma com se’ls classifica i conceptualitza, els valors que se’ls atribueixen.
Més concretament, ha guiat la nostra anàlisi, doncs, la noció de discurs de gènere. Hem interpretat el discurs que elabora l’autor sobre la societat marroquina com un discurs de gènere complex. Hem analitzat com hi apareix la dona marroquina, a través de la categoria de representacions culturals, hem definit, doncs, les diverses representacions culturals de la feminitat que conté. En segon lloc, per comprendre’l, en la seva totalitat, hem usat també com a eines interpretatives els mecanismes de representació de l’alteritat que s’interrelacionen amb els de gènere en la representació de les dones marroquines, com són el processos d’estereotipació o els mecanismes de l’Orientalisme. Per a l’estudi de la relació entre gènere i alteritat cultural, ens hem servit dels conceptes elaborats per Yuval Davis en relació a l’estret lligam entre els discursos de gènere i la construcció d’identitats col·lectives. L’autora explica com les dones són concebudes sovint com a portadores del col·lectiu, com a representants simbòliques de la identitat col·lectiva (de les seves tradicions, del seu honor, dels seus valors més íntims), com afirma Yuval-Davis se’ls demana que portin una “càrrega de representació”.
En un nivell més concret d’anàlisi, hem usat també els mètodes de l’Escola d’Anàlisi Critica del Discurs (Van Dijk). No hem fet una anàlisi lingüística exhaustiva, però sí hem fet servir aquelles tècniques que ens han semblat més adequades: com una anàlisi del text a nivell lèxic (vocabulari, metàfores, comparacions, connotacions dels epítets utilitzats). En relació a la gestió de la informació (omissió d’informació, informació implícita, o l’atribució d’agència o passivitat als subjectes). Finalment, la proposta de Van Dijk ha estat útil per a la contextualització dels autors (per definir-ne la posició, afiliació a un grup) i les seves obres (gènere del discurs, funció del text, domini ideològic).
CONCLUSIONS
Un cop analitzada la documentació, hem pogut comprovar que (I) en aquest discurs colonial, es representa les dones no només com a incivilitzades o infantils (elements propis d’un discurs orientalista), sinó que, a més, es valora la seva feminitat i el seu rol com a dones, a la societat. Hem d’interpretar que s’hi elabora un discurs de gènere complex però en negatiu (s’afirma que les dones, a la societat marroquina, no poden desenvolupar les qualitats i rols suposadament “naturals” de les dones, com ser esposa i mare). Aquest discurs està construït com un revers del model de feminitat vigent a l’Espanya del moment. (II) Trobem, a més, en aquest discurs, una representació estereotipada de les dones que es construeix de forma complexa: a través d’elements orientalistes, però també sota la premissa de la negació de la subjectivitat o individualitat femenina. Finalment, podem dir, doncs, que hem respost a la pregunta inicial: per què en aquest discurs colonial s’evoca un determinat discurs de gènere i una representació de la feminitat determinada? El discurs de gènere que l’autor elabora sobre la societat marroquina és un recurs cultural decisiu en la deslegitimació i inferiorització de la cultura marroquina, en la seva representació com a inferior i decadent. A través de quins mecanismes: les dones marroquines es conceben com a representants de tot el col·lectiu, però, en el marc del discurs colonial, no representen la pròpia identitat i valors sinó que encarnen l’alteritat absoluta. Finalment, hem vist com la imbricació entre gènere i alteritat cultural és interdependent: no podem dir únicament que un determinat discurs de gènere contribueix a la construcció de l’alteritat sinó que, a més, el fet que el discurs de gènere compleixi aquesta funció de construir la cultura marroquina en termes d’alteritat és un element explicatiu primordial, encara que obviat sovint, per entendre les característiques de les representacions culturals de gènere que apareixen en aquest discurs.
