Aquesta recerca està centrada en l’evolució de el nacionalisme basc en l’exili durant el període 1956-1977. L’esclat de la Guerra Civil espanyola i el posterior establiment de la dictadura franquista, van obligar a el Govern basc i els nacionalistes bascos a fugir a l’exili, que es convertirà en refugi alhora que marc per a la conservació i desenvolupament de el nacionalisme basc. La influència de l’exili condicionarà les relacions internacionals, l’homologació de la causa basca i els referents ideològics. A través de la figura de Manuel Irujo, membre de el Partit Nacionalista Basc i principal ideòleg de el nacionalisme en l’exili durant l’etapa estudiada, comprovarem com l’exili transforma, condiciona i protegeix la construcció de la nació política imaginada.
