I	 	Mentre per una ribiera
 	 	Sols anava, deportan,
 	 	Vi de luenh gaya porquiera,
 	 	Un tropel de porcz gardan;
 	5	Sopdamen per una rega
 	 	Aniey vas liey d'un garatg.
 	 	Et hac son cors fer e lag,
 	 	Escur e negre cum pegua;
 	 	Grossa fo coma tonela,
 	10	Et hac cascuna mamela
 	 	Tan gran que semblet Engleza.
 	 	Yeu, que la vi malsabeza,
 	 	Cazec mi tota la brassa.
 	 	 
II	 	Ela'stec coma fadassa,
 	15	Et yeu disshi·l: « Na Corteza,
 	 	Bela res e gent apreza,
 	 	Digatz me si n'etz piucela. »
 	 	En est mieg, jos sa gonela,
 	 	Se grata fortmen e brega
 	20	Lo sieu corcegas mal fag:
 	 	Si·l pans no fo·l del gannag,
 	 	Paregra·l tota la plega!
 	 	E respondet entertan,
 	 	Am boaral votz grociera:
 	25	« Hom, per que·m vas enujan?
 	 	Sec, de par Dieu, ta cariera! »
 	 	 
III	 	— « Toza, fi·m ieu, plazentiera,
 	 	Per vos hai trag gran afan,
 	 	Per que·us prec que volontiera
 	30	Me digatz so que·us deman. »
 	 	— « Senher, per fugir a brega,
 	 	E per gandir a mal plag,
 	 	Mas que no·m sia retrag,
 	 	Dir vos o vuelh, sol que·m lega:
 	35	Maritz ni'spos no·m capdela,
 	 	Ni lunh temps planca ni cel·la
 	 	No fuy d'ome, ni sosmeza. »
 	 	— « Huey seretz, toza, repreza,
 	 	Quar yeu say bo qui·us abrassa. »
 	 	 
IV	40	— « Del boyer no·m blasmatz, lassa!
 	 	Quar jos terra fora meza,
 	 	Gran temps ha, mas la gayeza
 	 	De lui. Tan be caramela,
 	 	M'esgauzish e·m renovela!
 	45	Non es jorn qu'ab mi no bega
 	 	A pot de barril, a rag,
 	 	E ses lunh avol assag,
 	 	Qu'entre nos ges no s'emplega. »
 	 	— « Porquiera, segon semblan,
 	50	Vos l'amatz d'amor entiera? »
 	 	— « O, yeu, mais que porcz aglan,
 	 	Ni cauls trueja porceliera! »
 	 	 
V	 	— « Sor, tant tez bela parliera
 	 	Que totz m'anatz traforan.
 	55	Prec vos qu'en cela falguiera
 	 	Anem amdos deportan,
 	 	Ans que mos languimens crega. »
 	 	— « Senher, no crey d'aquest mag
 	 	Me vejatz en aquel trag!
 	60	Mal bossi fai qui·s nofega! »
 	 	— « Quar pauc val, fi·m ieu, sor bela,
 	 	Fivelos senes fivela,
 	 	Valha·m la vostra franqueza. »
 	 	— « Far me faretz gran fadeza,
 	65	Bels Senher, quar vos am massa. »
 	 	 
VI	 	Soptamen ab mi·s la passa
 	 	Qu'a pauc no·m fe gran fereza.
 	 	— « Sor, pus tant sabetz de preza,
 	 	Anem tendre la trapela
 	70	La jos, en l'erba noela. »
 	 	Las faudas se reversega
 	 	Per miels anar ses empag,
 	 	E menam de jos un fag,
 	 	Et aqui tost ela·s plega.
 	75	— « De la part, fi·m ieu, denan,
 	 	Etz, toza, trop prezentiera,
 	 	Per que no·m veyretz d'ogan
 	 	Passar per vostra naviera. »
 	 	 
VII	 	— « Quar me vezetz solaciera,
 	80	Senher, vos pessalz engan;
 	 	E vuelh mais que lams me fiera
 	 	Qu'ieu falhimen fes tan gran. »
 	 	Son cami pren e tezega;
 	 	Va s'en ab son gonel frag:
 	85	Ampla fo que semblet mag!
 	 	Mas al pas d'un riu lenega,
 	 	Tan prozamen s'en capdela,
 	 	Que tal colp de la maysshela
 	 	Det ques aqui s'es esteza.
 	90	Yeu que vi la gran apteza,
 	 	Laysshe li tota la plassa.
 	 	 
VIII	 	Flors Humils, no si deslassa
 	 	De vos purtatz ni beleza,
 	 	E quar etz Flors de nobleza,
 	95	Me dicta·l cor e·m martela
 	 	Qu'es fols qui de vos s'apela.


Jean Audiau, La Pastourelle dans la poésie occitane du Moyen Âge, Paris, E. de Boccard Éditeur, 1923, n. XXI.

Corpus des Troubadours

I.

Mentre caminava al llarg d’un riu, sol i de bon humor, vaig veure de lluny una alegre porquera que custodiava una baconada de porcs. Immediatament, travessant el solc d’un gual, em vaig dirigir cap a ella: era ferotge i lletja, fosca i negra com la brea, i gran com un barril! I els seus dos pits eren tan grans que semblava una anglesa. Quan la vaig veure tan repugnant, em van caure els dos braços.

II.

Ella es va quedar palplantada com una ximpleta, i jo li vaig dir: “Dama cortès, bella i noble criatura, digueu-me si sou donzella”. Mentrestant, sota l’entrecuix, ella gratava i fregava enèrgicament el seu cos gros i mal format: sense el faldó que li penjava, li hauríeu vist tota l’escletxa! I, llavors, em va respondre amb veu de pastor groller: “Home, per què em molestes? Per Déu, segueix el teu camí!”

III.

“Encantadora noia”, li vaig dir, “he patit un gran dolor per tu; per això us suplico que respongueu amb bon cor allò que us demano”. —“Senyor, per fugir de qualsevol discussió i evitar qualsevol mal debat, i amb la condició que no se’m retregui, estic disposada a dir-vos-ho, si m’ho permeteu: ni marit ni promès no em governa, mai he servit com a taula o cadira a cap home, i mai no he estat sotmesa a ell”. — “Avui, noia, faltareu a la paraula, car sé prou bé qui us estreny”.

IV.

“No em retreguis el meu pastor, ai!, que fa temps que estaria soterrada si no fos per l’alegria que ell em procura. Toca tan bé la flauta que em delecta i em revifa! I no passa dia que no begui amb mi, directament de la bota, a grans glops, sense insinuacions malintencionades, que no és aquest el nostre costum”. — “Porquera, em sembla que l’estimes amb un amor perfecte”. — “Sí, més que els porcs estimen les glans i més que una truja parida estima les cols”.

V.

“Germana meva, les teves paraules són tan encantadores que em corprenen. Si us plau, en aquesta falguera, divertim-nos junts, abans que em creixi el llanguiment”. – “Senyor, no crec que en aquest mes de maig em vegis agafar aquest camí! Qui és perjur fa mals negocis (?)”, – “Simpàtica germana, ja que un cordó sense trau no serveix de gaire, feu que la vostra bondat m’auxiliï!”. — “Em faràs cometre una gran bogeria, bell Senyor, perquè t’estimo molt”.

VI.

Aleshores, de sobte, va faltar a la seva paraula, malgrat que durant una estona havia estat amb mi molt esquerpa. “Germana, com que saps caçar tan bé, anem a parar el parany allà a l’herba nova”. S’arromanga les faldilles per caminar millor sense traves i em porta sota una faig; i allà, aviat, s’abandona. “Per la part de davant és molt avinent”, li vaig dir, “noia; així que enguany no em veuràs travessar el teu canal!”

VII.

“Com que em veieu de bon humor, Senyor, penseu que em podeu enganyar, però prefereixo que em colpegi un llamp que cometre una falta semblant”. Agafa llavors el seu camí i se’n va, amb la faldilla esquinçada tan ample que semblava un sac! Però mentre creua un rierol rellisca i dona un gir tan impetuós que es colpeja la mandíbula i queda al terra tota llarga. Jo, en veure-la tan hàbil, li vaig cedir tot el terreny.

VIII.

Flor humil, la puresa i la bellesa mai s’allunyen de tu, i com que ets Flor de noblesa, el meu cor m’ho diu i em repeteix que és un ximple qui refusa la teva llei.