Michel Zink sobre la pastorel·la

Nous avions deviné la parenté entre la pastourelle et le thème de la femme sauvage ; voilà que se précise à présent le lien que les unit : la folie du désir. La dame courtoise peut inspirer la vénération, la passion peut-être ; mails il n’y a pas dans la doctrine courtoise de place pour la folie. Ou alors pour une folie réglementée, calculatrice, étudiée pour parvenir à ses fins et obtenir à celui qui l’éprouve ou qui la joue les faveurs de la dame. Mais il n’y a pas de la place pour la folie du pur désir, d’autant plus violent qu’il n’est accompagné à l’égard de son objet d’aucun sentiment. Or la pastourelle, n’est que cela ; elle est, dans tous les sens du mot, une aventure.

Michel Zink, La pastourelle. Poésie et folklore au Moyen Âge, Paris-Montréal, Bordas, 1972, p. 101.

Ja havíem endevinat la relació entre la pastorel·la i el tema de la dona salvatge; ara el vincle entre tots dos és evident: la follia del desig. La dama cortesa pot inspirar veneració, passió potser; però dins de la doctrina cortesa no hi ha espai per a la follia. O potser només per a una follia regulada, calculada, estudiada per aconseguir els seus fins de manera que aquell qui la sent o ho fa veure pugui obtenir els favors de la dama. En qualsevol cas, no hi ha lloc per a la follia del pur desig, tant més violent com despullat de tot sentiment envers el seu objecte. La pastorel·la no és més que això; és, en tots els sentits de la paraula, una aventura.